Bancs i Caixes, assignatura pendent

Quan parlàvem de partits polítics, a finals dels setanta, sortint de la llarga dictadura, i diferenciàvem l'esquerra de la dreta, sempre teníem clar que les classes socials baixes només podien veure's afavorides amb governs progressistes, i per això uns quants anhelàvem l'arribada del partit socialista, per poder constatar els grans canvis que s'havien de produir.

No pretenc fer cap resum històric de què ha succeït, ni de quina manera ens hem anat frustrant i adonant-nos de la realitat i les seves dificultats. Vull, però constatar que malgrat tenir governs d'esquerra, el món financer, i concretament el món de les caixes i els bancs, és una assignatura pendent i, en temps de crisi com la que estem passant en aquests moments, fa encara més ràbia.

Tot això arran de la notícia que m'ha cridat l'atenció, que no deixa de ser una anècdota més, però que il·lustra el que pretenc comentar. Em refereixo a la notícia que llegia a La Vanguàrdia digital sobre els catorze directius de Caixa Tarragona que es varen apujar el sou un 32% just abans de la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa de Manresa.

Tot això passava mentre els treballadors de l'administració pública i d'empreses públiques i concertades veien rebaixats els sous. Tot això passava mentre les empreses tenien veritables problemes per obtenir préstecs per no haver de tancar, i moltes d'elles han acabat tancant i, per tant, deixant treballadors a l'atur.

Hi ha notícies que creen alarma social i gairebé demanaries que no es publiquessin, si no fos que cal la màxima transparència per poder valorar què està passant i què necessita millorar. Perquè no estem parlant de sous de subsistència. Cal tenir en compte que hi ha personal laboral de l'administració pública, que ha vist reduït el sou, i no arriben ni a mileuristes. Dels sous dels directius de Caixa Tarragona ja no cal ni parlar-ne.

Si la legislació permet aquestes injustícies, caldria revisar-la i, al mateix temps, tenir molt en compte les mesures que pren el govern davant de situacions de crisi com l'actual, i no fer pagar els plats trencats als més innocents. Perquè els bancs i caixes varen ser grans protagonistes de la bombolla immobiliària, i qui en va rebre les conseqüències?