Som en temps de vacances i és recomanable fer algun parèntesi al ritme habitual de l'any, encara que siguin quatre dies, o un cap de setmana llarg. Això és el que he pensat fer i que confio m'anirà bé per afrontar el repte que se'm presenta d'aquí a uns quinze dies. Un repte que consisteix en retratar qui ha viscut amagat entremig del dubte, la prepotència, el límit del delicte. Us asseguro que fa uns dies que tinc mal d'estómac, i no és per res que hagi pogut menjar, sinó per la tensió en què visc per un pobre desgraciat, que de pobre no en té res, però de desgraciat tant com vulgueu.
Un parèntesi per recollir els fills, fer un tomb per la ciutat estimada, practicar l'idioma i canviar la rutina. Amb ganes de poder reproduir al blog les sensacions experimentades durant aquests dies, si la màgia de l'Internet m'ho permet.
Espero retornar a la vila i recuperar les persones, la feina, els problemes, però també els plaers i... tornar a escoltar els nostres polítics com planifiquen la reacció unitària a la retallada de l'Estatut. Això no canviarà mai i em vindria molt de nou que a la tornada m'haguéssiu de dir que s'han posat d'acord i han fet front comú. Més aviat penso que passarà el mateix de sempre i servirà per preparar la campanya electoral de la tardor. Per cert, la data que sona és el 24 d'octubre, la qual cosa faria que tornant de vacances ja ens trobéssim plenament.
Si teniu la sort de fer un parèntesi, endavant i aprofiteu-lo que la tardor serà calenta i estic segur plena de sorpreses, algunes que tots voldríem i que hi hem somiat des de fa temps. Es compliran els somnis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada