Un marge de confiança

Resulta curiosa la situació en què ens trobem davant la crisi i les mesures aplicades pel govern de Madrid. Mentre els mandataris d'altres països, avui era Obama, feliciten les decisions preses per Zapatero, a dins, sindicats i oposició només fan que criticar-lo. On trobem l'explicació?

Els sindicats que mantenen l'estructura i filosofia del segle XX, critiquen qualsevol mesura que afecti poc o molt els treballadors. Si es tracta d'estrènyer-nos el cinturó, tots hi hem de participar encara que no ens agradi i ens toquin la butxaca.

L'oposició, concretament el PP, juga el paper de la contra perquè aspira governar i qualsevol excusa és bona per desgastar el partit del govern. L'interessa més veure el govern apurat que no pas les mesures que s'apliquen per fer front la crisi.

Això no vol dir que puguem donar carta blanca al govern perquè faci el que li sembli. L'esperit crític hi ha de ser i també la fiscalització de la seva actuació. Està molt bé que la classe menys afavorida pateixi rebaixes en el seu sou o congelació de la pensió, però s'ha de tenir en compte que hi ha unes persones amb més poder adquisitiu que han de contribuir proporcionalment a la seva situació econòmica. D'alguna manera s'ha de notar que tenim un govern d'esquerres!

La possibilitat que Zapatero ha donat perquè els partits polítics puguin dir la seva de la reforma laboral, caldria que anés acompanyada de la voluntat d'aquests de millorar-la fent aportacions assenyades i amb esperit constructiu.

Zapatero ens ha donat mostres de debilitat i l'hem vist dubtar molt. La pressió dels països europeus i dels EUA l'han fet prendre decisions que no eren fàcils ni populars. Ara ens demana un marge de confiança, que entenc que li podem donar, però cal que mesuri tots els seus passos, perquè no hi ha lloc per més errors i, sobretot, cal que compleixi la seva promesa sobre la progressivitat dels impostos a aplicar. Els funcionaris i els pensionistes tenen memòria i li sabran recordar.