La noticia d'aquesta setmana és l'atac de l'exèrcit d'Israel a la "flota de la llibertat". Una vegada més Israel es posa tot el món en contra, però... com passa sempre, els lamentables fets, amb víctimes, no tindran més conseqüències, i tot continuarà igual, amb els palestins bloquejats a Gaza.
Les darreres notícies diuen que tots els detinguts seran alliberats i no els portaran a judici com s'havia dit en un primer moment. M'imagino que és gràcies a la pressió de tots els estats i també les Nacions Unides, malgrat que el to ha estat molt suau.
Amb l'excusa de la seguretat d'Israel, el seu govern manté el bloqueig de Gaza, perquè segons diu el seu primer ministre, és la seva manera de defensar-se. No escolten la veu del món sencer demanant que acabi amb el bloqueig, però Israel sap que en el fons els EUA li seran fidels i no el deixaran a l'estacada.
Avui els cronistes parlaven de Turquia, l'altre aliat dels EUA a la zona, que s'ha manifestat molt punyent contra l'atac d'Israel i ha posat en un punt delicat els americans que s'hauran de decantar per algun dels dos aliats.
També Egipte ha aixecat el bloqueig a la zona sud de Gaza, perquè no hem d'oblidar que no només és Israel qui manté el bloqueig.
El pitjor de tot plegat és la manca de sinceritat. Israel acusa els detinguts d'haver començat a disparar contra l'exèrcit israelià, i justifica l'actuació d'aquest com a legítima defensa. És la cançó de l'enfadós que es repeteix fins a cansar. El passat és això, passat, i no podem estar tot el temps remuntant-nos a ell, sinó que vivim el present i ens rebel·lem contra la llei dels fets consumats. No es tracta d'identificar-te amb uns o els altres, sinó d'exigir el respecte a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada