Avui la notícia a comentar és la sentència sobre l'Estatut. Una notícia que anirà agafant forma durant aquestes properes hores atès que és una notícia de darrera hora. Parlarem d'història per analitzar tot el procés seguit fins arribar a la data d'avui; parlarem dels articles esmenats, anul·lats i els respectats; parlarem de les conseqüències per la sentència... però jo m'haig de repetir una vegada més, i el que cal dir és que el poble català ha vist qüestionats els seus drets, al marge de si són catorze o quinze articles els declarats anticonstitucionals.
Em fa por pensar que tot el que havíem imaginat si arribava aquest dia, que sabíem que arribaria, ara siguem incapaços de reaccionar, de fer notar el nostre rebuig a la retallada, de fer-nos sentir. De què serem capaços? abaixarem el cap una vegada més?
És evident que si l'Estatut, tal com va quedar després de passar pel Congrés de diputats, no és totalment constitucional, pot ser que haguem de rebutjar la Constitució, perquè el poble català, que és sobirà, va referendar l'Estatut. Si Espanya ens deixa, podem demanar una reforma de la Constitució que s'adeqüi a la realitat actual i potser l'Estatut encaixaria. Però si no ens deixa, si és tan inamovible, potser ens hauria de deixar marxar pel nostre compte. Si no encaixem en el model d'Espanya que els defensors a ultrança de la Constitució tenen, que no els sàpiga greu que vulguem independitzar-nos d'un estat que no sentim com a nostre.
M'agradaria pensar que el federalisme asimètric encara és possible a Espanya, però ens ho posen molt difícil totes aquelles persones que tenen la visió uniforme de l'estat, que tenen una voluntat centrífuga, que no accepten la diversitat, que es consideren posseïdors de la veritat.
Davant de la sentència podem actuar moguts pels sentiments, però cal tenir el cap serè i les idees clares, no pas per quedar-nos a casa sense dir res, sinó per planificar el nostre futur. El futur de Catalunya dins l'estat espanyol, per arribar un dia, per què no, a votar la independència d'Espanya, però sempre de la mà de totes les persones que viuen i treballen a la nostra nació, al marge de la procedència, cultura, raça i religió. Podem trobar moltes raons per defensar la nostra lluita contra els greuges que Catalunya ha patit i segueix patint, sense haver de treure el tema identitari, que moltes persones no es troben implicades. Hem de mesurar les nostres paraules i els nostres moviments, però actuant amb contundència, responsabilitat i esperit de sacrifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada