Servir-se del servei

Una anècdota que hem viscut aquest matí, sense ni voler-la ni desitjar-la, ens ha fet adonar que existeix la confusió entre servei i poder. No és estrany que sovint ens avergonyim o potser escandalitzem de segons quines actituds. No cal que sigui en política, sinó que podem trobar casos a tots els àmbits on el protagonista confon la responsabilitat amb poder, desenvolupa l'autoritat amb despotisme, aprofita qualsevol oportunitat per beneficiar-se'n personalment, s'oblida del sentit del servei i, encara més, de donar exemple als que aprenen d'ell.

No ha estat res transcendent, sinó un acte molt usual de cada dia de l'any que s'ha convertit en un exemple del que no hauria de succeir, però passa. El favoritisme, el tracte de favor perquè és una persona determinada amb un nom i cognom, i un rol, sobretot per aquest rol.

És molt fàcil aprofitar-se de les ocasions per emportar-te el tros més gran, és humà i fins i tot lògic, però quan portes una disfressa cal ser caut i extremar la vigilància. Hi ha coses que podries fer en situacions normals, però que el teu rol t'obliga a donar exemple d'ètica i acatament de les lleis i ordenances.

Tots recordareu anècdotes de persones que a l'hora de rebre una multa manifestaven el seu estatus per evitar ser sancionats. Avui no s'hi ha arribat, perquè la bombeta s'ha encès a temps i han rectificat el que no s'hauria d'haver rectificat. Culpables?

A partir d'aquí molta estona de discussió i anàlisi de la situació. Fa ràbia que hi hagi qui pot saltar-se totes les normes, perquè creu que ho pot fer. És innat, o s'agafa amb el temps? tothom fa el mateix? algú ho pot canviar? A mi no m'ha agradat i he arribat a la conclusió que no tots som iguals i que l'educació que hem rebut ens ha fet diferents. Algú pensarà que és un llastre, però jo diré que és una sort, que allibera i alleugereix el camí.