La notícia d'avui podria ser el nomenament del conservador David Cameron com a nou primer ministre de Gran Bretanya, amb la dimissió de Gordon Brown, el gran perdedor de les eleccions de la setmana passada. Cameron podrà governar en coalició amb la tercera força política, els liberals, amb Nick Clegg al capdavant.
Des que es varen conèixer els resultats electorals es va començar a especular sobre els possibles pactes, tot i que sempre s'ha vist com l'opció més fàcil la que finalment s'ha escollit. Sense haver seguit massa de prop la política britànica, ni entendre-hi gaire, sempre he vist al senyor Brown com a perdedor nat. Me l'he imaginat fent l'arbre forc per ser a dalt, trepitjant a qui convingués, però sense tenir el suport natural necessari per aguantar-s'hi. Els resultats electorals l'han portat a dimitir com a primer ministre, però m'imagino que també com a líder dels laboristes.
La crisi d'Europa i l'arribada dels conservadors al govern britànic farà que l'illa es mantingui allunyada, encara que haurem d'estar atents per comprovar quin paper hi juga Clegg, que d'entrada és pro-europeu. Fins a quin punt el pacte farà desviar del camí dels conservadors o bé sucumbirà com a partit liberal.
I a Europa la dreta va sumant, amb les excepcions d'Espanya, Portugal i Grècia. Unes excepcions que si ara hi haguessin eleccions probablement deixarien de ser-ho. Diuen que en temps de crisi el pitjor que pot passar és que estiguis al poder, i això és el que li deu haver passat a l'Angela Merkel que acaba de perdre la majoria a la Cambra Alta. Al nostre país, amb l'encadenament d'eleccions que hi haurà, podrem comprovar si la teoria de que la crisi fa perdre els governs, es compleix o no. Hi ha qui ho signaria al moment, d'altres voldran deixar temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada