Educació i civisme

Parlem molt de valors fins al punt de justificar tot el que passa i no ens agrada, amb la pèrdua de valors i a vegades quedem tan amples. A mi, m’agradaria més parlar de canvi en l’escala de valors, i sobretot de la diversitat d’escales de valors. Hem passat d’una societat molt compacta i força homogènia a una societat diversa, amb moltes maneres de pensar, no només l’anècdota, la cosa superficial, sinó també el fons, tot allò que ens fa moure i actuar.

Deia que ens justificàvem amb la pèrdua de valors quan sovint el que falla és l’educació i el sentit comú. L’educació per saber què podem dir i on ho podem fer. El sentit comú que ens ajuda a saber estar i utilitzar els instruments adequats per a cada situació.

Si bé la correspondència amb la carta tradicional ha pràcticament desaparegut, la comunicació ha fet un pas de gegant i els mecanismes que tenim per fer-nos sentir són molts i immediats. Internet, amb tots els seus aplicatius, permet expressar-nos obertament i al moment sobre tot allò que pensem, opinem i critiquem, sense embuts i als quatre vents, i en queda constància per al futur. Aquesta facilitat per dir la nostra hauria d’anar acompanyada intel·ligentment de la capacitat d’anàlisi del que podem dir i com fer-ho.

La possibilitat d’expressar els nostres sentiments o, fins i tot, insultar qui no ens agrada, sota l’anonimat, ajuda que siguin moltes les situacions desagradables que se’ns presenten. És per això que sempre he defensat la necessitat que tenim de forçar la identificació de l’opinador, perquè doni la cara i sàpiga defensar allò que ha dit o criticat.

Cal adonar-se que les facilitats actuals de comunicació han trasbalsat la frontera entre allò públic i allò privat, i tot allò que algun temps hauríem considerat privat, la facilitat d’arribar a tot arreu es converteix en públic, i per tant les conseqüències no són les mateixes.

Segur que ens vénen al cap actuacions desafortunades força recents, en què l’autor de declaracions penjades a Internet ha sobrepassat els límits de la bona educació i el respecte cap a les persones. La grolleria no ha estat mai una bona manera d’expressar fins i tot el nostre enuig o desacord a declaracions o actuacions d’altres persones. Però si algunes persones han de ser més cauts a l’hora de fer segons quins comentaris, aquests són els càrrecs públics i totes aquelles persones que són o poden esdevenir un referent en qualsevol camp social, cultural o polític. L’exemple que se suposa que han de donar, provoca una marca a la societat on pertanyen i un efecte imitador que no ens ajuda gaire. No es tracta doncs de valors perduts, sinó d’educació i respecte, els quals no varien en el temps, sinó que es tenen o no.

Probablement convindríem a afirmar que l’individualisme és la nafra de la societat actual, i al seu darrere trobaríem totes les respostes a interrogants al voltant de la crisi, de l’incivisme, de la desafecció política, però també social... la incapacitat de compartir, de treballar en equip, de renunciar, de cedir, d’escoltar, d’acceptar i reconèixer l’altre, són característiques presents en les nostres relacions, i el que cal és combatre-les per assolir una societat més forta i eficient. Potser per això ens costa tan poc posar-nos davant d’un ordinador i començar a escriure sobre aquell o aquell altre, però això no ha de ser motiu per insultar ni menysprear.

De la mateixa manera que el seu dia es va dir de la Televisió, Internet i tots els seus aplicatius no són en si mateixos bons o dolents, sinó que és l’ús que se’n fa el que ho determina, i l’ampliació del ventall d’instruments per comunicar-nos hauria de ser ben emprada i no pas utilitzada per desenvolupar la part negativa de les relacions humanes.

Hem de ser conscients de la responsabilitat que assumim quan fem pública la nostra opinió o donem a conèixer els nostres comentaris, no tant per l’encert o no, la qual cosa ja es jutjarà, sinó pel to i les maneres, que poden ferir les persones afectades i també la sensibilitat de qui les llegeix. Si, a més, qui mal utilitza Internet és una persona que s’ha presentat per servir els altres, un càrrec públic, li cal un esforç suplementari i tenir present que el seu nom i els seus actes estan associats a la cosa pública i li comporta una més gran responsabilitat. 

Segur, doncs, que l’escala de valors ha canviat i no podem estar mirant enrere contínuament, però el que no podem acceptar és l’incivisme, la manca de respecte i la mala educació. Siguem més o menys moderns, la nostra actitud ha de ser modèlica i exemplar. Qui no ho sàpiga entendre, que apagui l’ordinador i es quedi les paraules i no les empastifi. La societat li ho agrairà.

Article publicat el mes d'abril a la revista l'Ametlla d'Arenys