S'ha d'exigir respecte en tot moment, però no ha de venir de nou si a algú se li perd el respecte, quan les seves actuacions són de dubtosa lleialtat. Tampoc ha d'estranyar que la gent es revolti quan se'ls nega un dret, i en això trobaríem molts exemples.
No parlaré del dret a l'autodeterminació, perquè ja ho he fet altres vegades i continuaré tenint oportunitats per comentar-ho. Avui em refereixo al tema de moda i en concret als escarafalls del PP davant la manifestació contrària a què es jutgi el magistrat Baltasar Garzón.
Quan les coses es fan malament, se'n reben les conseqüències, i en això el PSOE és tan culpable com el mateix PP, doncs no es podia aprovar una llei de la memòria històrica com la que es va aprovar, deixant descontents a tothom. Els bous s'han d'agafar per les banyes, sense que això sigui un suïcidi. En política també s'ha d'anar amb valentia, sense tantes picades d'ullet als electors. Si es vol acontentar tothom l'únic que s'aconsegueix és enfadar tothom.
Senyors, no pot ser que amb el poder judicial, en l'òrgan que vulgueu, no s'hi pugui estar en desacord, quan és un poder que ve de l'època franquista sense que hi hagi hagut cap trencament. No pot ser que ens venguin allò de la independència dels tres poders, quan estem vivint des de fa anys les picabaralles polítiques i partidistes dins el Tribunal Constitucional, per posar un exemple. Com es menja que a demanda d'unes entitats ultradretanes i colpistes es culpi un jutge per haver intentar jutjar els assassinats del franquisme?
Fem l'esforç de no prendre partit per cap posició, és a dir, ni a favor ni en contra del cop d'estat, de l'aixecament nacional. Per què no es pot investigar si es va actuar correctament o no? Per què no podem investigar les morts provocades pels defensors de la república?
He dit que el PSOE és culpable per haver permès aprovar una llei de la memòria històrica, però el PP ha demostrat una vegada més la seva defensa de posicions antidemocràtiques i la seva voluntat de no descobrir què va passar durant el franquisme, potser per por a quedar en entredit una bona part del seu discurs.
Per la meva part, estaré sempre d'acord amb la professionalitat, equilibri i intel·ligència de l'ex fiscal en cap anticorrupció, el senyor Jiménez Villarejo. I una apunt: potser el president espanyol no està a l'alçada que li correspondria, però l'alternativa fa molta por.
No parlaré del dret a l'autodeterminació, perquè ja ho he fet altres vegades i continuaré tenint oportunitats per comentar-ho. Avui em refereixo al tema de moda i en concret als escarafalls del PP davant la manifestació contrària a què es jutgi el magistrat Baltasar Garzón.
Quan les coses es fan malament, se'n reben les conseqüències, i en això el PSOE és tan culpable com el mateix PP, doncs no es podia aprovar una llei de la memòria històrica com la que es va aprovar, deixant descontents a tothom. Els bous s'han d'agafar per les banyes, sense que això sigui un suïcidi. En política també s'ha d'anar amb valentia, sense tantes picades d'ullet als electors. Si es vol acontentar tothom l'únic que s'aconsegueix és enfadar tothom.
Senyors, no pot ser que amb el poder judicial, en l'òrgan que vulgueu, no s'hi pugui estar en desacord, quan és un poder que ve de l'època franquista sense que hi hagi hagut cap trencament. No pot ser que ens venguin allò de la independència dels tres poders, quan estem vivint des de fa anys les picabaralles polítiques i partidistes dins el Tribunal Constitucional, per posar un exemple. Com es menja que a demanda d'unes entitats ultradretanes i colpistes es culpi un jutge per haver intentar jutjar els assassinats del franquisme?
Fem l'esforç de no prendre partit per cap posició, és a dir, ni a favor ni en contra del cop d'estat, de l'aixecament nacional. Per què no es pot investigar si es va actuar correctament o no? Per què no podem investigar les morts provocades pels defensors de la república?
He dit que el PSOE és culpable per haver permès aprovar una llei de la memòria històrica, però el PP ha demostrat una vegada més la seva defensa de posicions antidemocràtiques i la seva voluntat de no descobrir què va passar durant el franquisme, potser per por a quedar en entredit una bona part del seu discurs.
Per la meva part, estaré sempre d'acord amb la professionalitat, equilibri i intel·ligència de l'ex fiscal en cap anticorrupció, el senyor Jiménez Villarejo. I una apunt: potser el president espanyol no està a l'alçada que li correspondria, però l'alternativa fa molta por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada