Si no fas, segur que no t’equivoques, però si t’has ofert a treballar, no té sentit quedar-te a casa i no prendre partit, ja que tothom vol que actuïs, que decideixis. Si prens decisions, corres el perill d’equivocar-te, i és per això que no t’ha de fer por la crítica, tant la constructiva com aquella que busca alguna cosa més que criticar-te. No és tan clar, però que hagis de preparar-te per ser insultat, encara que l’experiència demostra que aquest fet també és usual, sobretot en política, encara que no únicament.
Fins fa poc, i encara hi ha qui ho conrea, la política es basava en la regla de no ensenyar les cartes, com si d’un joc es tractés, però cada vegada hi ha més persones que reclamen transparència, que volen confiar amb els seus elegits i no volen quedar al marge de les seves decisions.
Si acceptem que ens hem ofert a treballar i que cal ser transparents, la millor manera és presentar el pla de treball a què ens comprometem des d’un principi, que és un risc, i fer-ne un seguiment, explicant com s’ha fet tal cosa i per què s’ha deixat de fer tal altra.
La crisi de què fa tant de temps parlem, ha frenat l’activitat econòmica i repercuteix en les previsions, sobretot si aquestes varen ser fetes ara fa tres anys, però lluny de servir d’excusa cal buscar les alternatives per aconseguir que la despesa pública no disminueixi, la qual cosa agreujaria la parada econòmica.
No apostem per reduir l’activitat econòmica ni la presa de decisions, tal com algú ens ha demanat, sinó que optem per impulsar projectes aturats des de fa molts anys, coneixedors del risc a la crítica fàcil i barroera, però convençuts que els resultats seran beneficiosos per a tots, encara que el reconeixement arribi tard.
En èpoques de crisi com l’actual resulta interessant que la despesa pública es mantingui i a ser possible s’incrementi, per evitar que la reducció del poder adquisitiu de les famílies provoqui una acceleració del tancament d’empreses i, per tant, un augment de l’atur.
Per això, encara que pugui semblar contradictori, enguany Arenys viurà una transformació urbanística important. La construcció del passeig a la tercera platja, canviarà la cara de llevant, a l’espera que es confirmi l’inici de les obres a ponent. I al moll de l’os, l’eix cultural, social i econòmic, La Riera, també veurà canviada la seva fesomia, junt amb altres carrers del casc antic. És a dir, un any de dificultats econòmiques, serà un any de grans inversions a la vila, que permetrà frenar la tendència al creixement de la taxa d’atur.
Els maldecaps que podrem patir enguany només es podran valorar una vegada estiguin acabades les obres i es puguin veure els resultats. Només amb esperit constructiu i en positiu podrem alleugerir els entrebancs que malgrat tot s’intentaran minimitzar, però tal com molt bé diu la dita: “qui vol lluir ha de patir”.
Tots aquests treballs perdrien sentit si no anessin acompanyats d’unes actuacions directes i enèrgiques per resoldre els problemes econòmics de moltes famílies de la vila, facilitant ajudes a curt termini, i treballant per aconseguir eixamplar el seu mercat laboral, a través de la formació i l’orientació.
Seria important que tot aquest esforç fos compartit i no hi poséssim entrebancs per interessos partidistes o afany de protagonisme. Si aquest costum esdevé pervers i inútil, en situacions de necessitat com les actuals, la seva pràctica és molt més recriminable.Només el posicionament clar i transparent alhora, donarà sentit al treball que des de fa tres anys vàrem iniciar i pel qual vàrem optar en lloc de veure-les venir.
Fins fa poc, i encara hi ha qui ho conrea, la política es basava en la regla de no ensenyar les cartes, com si d’un joc es tractés, però cada vegada hi ha més persones que reclamen transparència, que volen confiar amb els seus elegits i no volen quedar al marge de les seves decisions.
Si acceptem que ens hem ofert a treballar i que cal ser transparents, la millor manera és presentar el pla de treball a què ens comprometem des d’un principi, que és un risc, i fer-ne un seguiment, explicant com s’ha fet tal cosa i per què s’ha deixat de fer tal altra.
La crisi de què fa tant de temps parlem, ha frenat l’activitat econòmica i repercuteix en les previsions, sobretot si aquestes varen ser fetes ara fa tres anys, però lluny de servir d’excusa cal buscar les alternatives per aconseguir que la despesa pública no disminueixi, la qual cosa agreujaria la parada econòmica.
No apostem per reduir l’activitat econòmica ni la presa de decisions, tal com algú ens ha demanat, sinó que optem per impulsar projectes aturats des de fa molts anys, coneixedors del risc a la crítica fàcil i barroera, però convençuts que els resultats seran beneficiosos per a tots, encara que el reconeixement arribi tard.
En èpoques de crisi com l’actual resulta interessant que la despesa pública es mantingui i a ser possible s’incrementi, per evitar que la reducció del poder adquisitiu de les famílies provoqui una acceleració del tancament d’empreses i, per tant, un augment de l’atur.
Per això, encara que pugui semblar contradictori, enguany Arenys viurà una transformació urbanística important. La construcció del passeig a la tercera platja, canviarà la cara de llevant, a l’espera que es confirmi l’inici de les obres a ponent. I al moll de l’os, l’eix cultural, social i econòmic, La Riera, també veurà canviada la seva fesomia, junt amb altres carrers del casc antic. És a dir, un any de dificultats econòmiques, serà un any de grans inversions a la vila, que permetrà frenar la tendència al creixement de la taxa d’atur.
Els maldecaps que podrem patir enguany només es podran valorar una vegada estiguin acabades les obres i es puguin veure els resultats. Només amb esperit constructiu i en positiu podrem alleugerir els entrebancs que malgrat tot s’intentaran minimitzar, però tal com molt bé diu la dita: “qui vol lluir ha de patir”.
Tots aquests treballs perdrien sentit si no anessin acompanyats d’unes actuacions directes i enèrgiques per resoldre els problemes econòmics de moltes famílies de la vila, facilitant ajudes a curt termini, i treballant per aconseguir eixamplar el seu mercat laboral, a través de la formació i l’orientació.
Seria important que tot aquest esforç fos compartit i no hi poséssim entrebancs per interessos partidistes o afany de protagonisme. Si aquest costum esdevé pervers i inútil, en situacions de necessitat com les actuals, la seva pràctica és molt més recriminable.Només el posicionament clar i transparent alhora, donarà sentit al treball que des de fa tres anys vàrem iniciar i pel qual vàrem optar en lloc de veure-les venir.
Article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes de març
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada