Josep Antoni Duran Lleida porta l'etiqueta de voler ser ministre espanyol i difícilment se la podrà treure de l'esquena. No sé què hi ha de veritat, però el cert és que hi ha moltes postures i apunts que fan pensar que és cert, si més no declara sovint sobre la necessitat d'arribar a un pacte a Madrid amb el PSOE.
Per què CIU no creu en un pacte amb el PSC per a Catalunya? Potser perquè sap que el PSC no està per la labor? o bé només l'interessa governar Catalunya, passi el que passi a Madrid? A Espanya CIU és i serà sempre un partit frontissa que només pot esperar a poder ser decisiu a l'hora de sumar escons, sempre i quan no li xafin la guitarra els seus amics del PNB. A Catalunya, però, aspira a recuperar el govern que, amb Pujol, va tenir durant 23 anys. No pot doncs acontentar-se amb un pacte quan creu en les possibilitats de la victòria, una victòria que ha de ser suficientment gran que no permeti un nou pacte a tres i que el deixi a fora.
De cara les properes eleccions autonòmiques caldrà veure el paper que farà Reagrupament, si és capaç d'aglutinar suficients vots per passar a ser protagonista. De la manera que s'ha identificat sempre el senyor Carretero, tot i haver format part d'ERC, el seu partit és de tendència dretana i no cal dir sobiranista. Una posició molt propera a certs col·lectius de Convergència i Unió, la qual cosa fa pensar en dues possibilitats: que Reagrupament pacti amb CIU per al nou govern català, o bé que el partit del senyor Carretero s'emporti una part important de vots de la coalició nacionalista, de manera que deixi sense majoria el partit de Mas.
Fins ara, sense comptar el testimoni de Ciudadanos, el joc estava entre els cinc partits tradicionals de Catalunya. Si Reagrupament aconsegueix entrar al Parlament, recollint vots de CIU, caldrà veure quin serà el futur govern català, però també el pes que podrà tenir el senyor Duran Lleida a Madrid, és a dir, la credibilitat que tindrà davant Zapatero a l'hora de procurar qualsevol nou intent de pacte amb contraprestació política.
Per què CIU no creu en un pacte amb el PSC per a Catalunya? Potser perquè sap que el PSC no està per la labor? o bé només l'interessa governar Catalunya, passi el que passi a Madrid? A Espanya CIU és i serà sempre un partit frontissa que només pot esperar a poder ser decisiu a l'hora de sumar escons, sempre i quan no li xafin la guitarra els seus amics del PNB. A Catalunya, però, aspira a recuperar el govern que, amb Pujol, va tenir durant 23 anys. No pot doncs acontentar-se amb un pacte quan creu en les possibilitats de la victòria, una victòria que ha de ser suficientment gran que no permeti un nou pacte a tres i que el deixi a fora.
De cara les properes eleccions autonòmiques caldrà veure el paper que farà Reagrupament, si és capaç d'aglutinar suficients vots per passar a ser protagonista. De la manera que s'ha identificat sempre el senyor Carretero, tot i haver format part d'ERC, el seu partit és de tendència dretana i no cal dir sobiranista. Una posició molt propera a certs col·lectius de Convergència i Unió, la qual cosa fa pensar en dues possibilitats: que Reagrupament pacti amb CIU per al nou govern català, o bé que el partit del senyor Carretero s'emporti una part important de vots de la coalició nacionalista, de manera que deixi sense majoria el partit de Mas.
Fins ara, sense comptar el testimoni de Ciudadanos, el joc estava entre els cinc partits tradicionals de Catalunya. Si Reagrupament aconsegueix entrar al Parlament, recollint vots de CIU, caldrà veure quin serà el futur govern català, però també el pes que podrà tenir el senyor Duran Lleida a Madrid, és a dir, la credibilitat que tindrà davant Zapatero a l'hora de procurar qualsevol nou intent de pacte amb contraprestació política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada