Arran de la notícia que les sales de cinema passaran un anunci on s'explica la seva actitud davant la llei catalana que els obliga a projectar un nombre mínim de versions subtitulades o doblades al català, m'ha vingut a la memòria el militarisme. No em refereixo als militars, sinó els militants, però militants d'idees i pensaments en sentit abstracte, i sobretot militants d'idees, idealistes en actiu.
Probablement cada etapa porta els seus protagonistes i ara no sigui el millor temps, encara que de motius en trobaríem tants com volguéssim. Ens hem acomodat, si més no els d'una generació que de joves vàrem fer prou gresca i ens movíem per ideals polítics que confiàvem poder assolir tot i les dificultats. Ara, des d'Internet i sovint sota l'anonimat, és tot molt fàcil i sense cap mena d'esforç. És cert que en alguna ocasió s'ha sortit al carrer, però no és qüestió de fets puntuals, sinó d'actitud.
Seríem capaços de mobilitzar els ciutadans perquè no anessin als cinemes que no accepten la llei catalana? Una proclama com aquesta em fa pensar en les campanyes espanyoles contra els productes catalans. Serveixen per alguna cosa? és aquesta la millor manera de defensar els nostres drets?
En vida del dictador teníem prou motius per somiar amb la democràcia i lluitar per ella. No hi havia tantes eines i eren molt menys sofisticades, però estàvem motivats. Ara reaccionem contra les mesures que creiem injustes, amb comentaris, escrits i poca militància. Serà que l'experiència de militància en els partits polítics ens ha defraudat una mica? Serà que hem assolit una situació econòmica i social que no volem perdre ni posar en perill?
Davant la notícia que us comento sortiran els de sempre, tot dient que aquesta no és la manera de defensar la llengua. Creieu que no calen esforços per defensar el català? En cinema i televisió sempre he envejat Bèlgica que ha subtitulat les pel·lícules en francès i flamenc, i els seus ciutadans han pogut conèixer altres llengües, sobretot l'anglès, només mirant la televisió o anant al cinema.
Tenim molt per fer i no podem defallir en la defensa de la llengua, però hi ha moltes maneres de defensar-la, i la més important, per la meva manera d'entendre, és parlar-la i escriure-la correctament, i ensenyar i exigir els nostres fills perquè la respectin com nosaltres. Amb l'exemple guanyarem moltes batalles, i fins i tot podem arribar guanyar la guerra. Sobretot, no ens quedem en l'anècdota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada