No he estudiat Dret, encara que a la facultat de Ciències Econòmiques teníem algunes assignatures de dret, però també compten les tertúlies, les conferències on he assistit... per agafar una idea del Dret, de la Justícia i fins i tot de l'estructura judicial. Tot això sumat em portava a pensar en una idea que ara batejo d'utòpica, de la Justícia i del Dret.
Mai m'hauria imaginat que l'exercici de la Justícia fos tan subjectiu. És cert que sempre s'ha dit dels advocats que són capaços de defensar i atacar una mateixa cosa, que només falta saber qui els contracta i què l'interessa. El jutge, però, sempre l'havia imaginat... veig la imatge del rei Salomó repartint justícia...
No és bo que el jutge sigui part interessada del que es va a jutjar. És el mateix que passaria si un àrbitre actués de la part d'un dels dos contrincants. Al jutge se li suposa imparcialitat, però això no és el que està passant. Un exemple el trobem al Tribunal Constitucional, però també al Tribunal Suprem.
Avui la Fiscalia del Suprem s'oposava a asseure el jutge Garzón per l'acusació de prevaricació en haver investigat les desaparicions en temps del franquisme. El Fiscal acusa el jutge Varela de contradictori, i li recorda el famós "cas Atutxa" on va restringir l'acusació particular contra l'ex president del Parlament basc, i al·lega que els que presenten l'acusació (Manos Limpias, Igualdad e Identidad i Falange Española y de las JONS) "no tenen legitimitat processal per instar la causa".
Els mortals llegim aquestes declaracions i ens perdem, però sobretot ens indignem perquè observem que la Justícia no és igual per a tothom i qui l'imparteix no és imparcial, sinó que es mou pels seus ideals polítics. És aquí on posem en dubte el principi democràtic de la independència dels tres poders.
El Jutge Garzón podrà tenir motius per ser jutjat, però jo no entendré mai que per la seva actitud davant les desaparicions humanes en mans dels franquistes, pugui ser acusat de prevaricador. Això només ho pot defensar qui té interès per amagar la veritat.
Mai m'hauria imaginat que l'exercici de la Justícia fos tan subjectiu. És cert que sempre s'ha dit dels advocats que són capaços de defensar i atacar una mateixa cosa, que només falta saber qui els contracta i què l'interessa. El jutge, però, sempre l'havia imaginat... veig la imatge del rei Salomó repartint justícia...
No és bo que el jutge sigui part interessada del que es va a jutjar. És el mateix que passaria si un àrbitre actués de la part d'un dels dos contrincants. Al jutge se li suposa imparcialitat, però això no és el que està passant. Un exemple el trobem al Tribunal Constitucional, però també al Tribunal Suprem.
Avui la Fiscalia del Suprem s'oposava a asseure el jutge Garzón per l'acusació de prevaricació en haver investigat les desaparicions en temps del franquisme. El Fiscal acusa el jutge Varela de contradictori, i li recorda el famós "cas Atutxa" on va restringir l'acusació particular contra l'ex president del Parlament basc, i al·lega que els que presenten l'acusació (Manos Limpias, Igualdad e Identidad i Falange Española y de las JONS) "no tenen legitimitat processal per instar la causa".
Els mortals llegim aquestes declaracions i ens perdem, però sobretot ens indignem perquè observem que la Justícia no és igual per a tothom i qui l'imparteix no és imparcial, sinó que es mou pels seus ideals polítics. És aquí on posem en dubte el principi democràtic de la independència dels tres poders.
El Jutge Garzón podrà tenir motius per ser jutjat, però jo no entendré mai que per la seva actitud davant les desaparicions humanes en mans dels franquistes, pugui ser acusat de prevaricador. Això només ho pot defensar qui té interès per amagar la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada