Una de les notícies d'aquests dies, per sortir una mica de la política, és el núvol de cendres provocat per l'erupció del volcà islandès. Als humans ens sorprenen els efectes originats per fenòmens naturals. D'alguna manera seria el reconeixement de la grandesa de la natura i de la insignificança de la persona, malgrat els grans avenços i descobriments.
Això ho relacionaria amb la conferència d'aquest matí, a la sala de plens, a càrrec del diputat català Mohammed Chaib. Una xerrada interessant amb presència majoritària de població d'origen magrebí, però també amb responsables docents de tres centres educatius arenyencs.
Per què ho relaciono? Doncs, perquè també en el camp de les migracions, l'home esdevé un ésser menut i intranscendent davant la força i els efectes dels moviments migratoris. És en la capacitat de resoldre els desequilibris o el desencaix, que es pot valorar les persones responsables polítics, però també socials.
Chaib ha estat molt clar i contundent sobre diferents temes que a vegades hem convertit en tabús. El percentatge de nois i noies d'origen magrebí que acaben els estudis és molt baix, i això, segons el diputat, és feina de les famílies. Hi ha insistit tant per a nois com noies, i ha donat protagonisme a les mares. La notícia no era nova, però sempre és bo repassar aquestes dades per assumir responsabilitats i rectificar els errors.
Una vegada més, Chaib ha parlat dels dos models emprats davant el fenomen migratori: el model francès que situa tothom al mateix lloc amb els mateixos drets i deures, per no fer diferències, però que la realitat és ben diferent de la teoria, ja que els francesos d'origen magrebí no aconsegueixen els mateixos drets que els autòctons, i el model anglès, de la multiculturalitat, on es respecten totes les cultures, però no s'interrelacionen. Davant d'aquests dos models, Chaib ha defensat un tercer model, el de la interculturalitat, que respecta totes les cultures, però les interconnecta per arribar a assolir una nova cultura d'acord amb la pròpia realitat ciutadana.
És important que els enyorats del passat, que es creuen que estem al 1714, o els altres que s'han encallat al 1936, obrin els ulls a la realitat i treballin per al dia dia i el futur, que no és altre que el present en tota la seva dimensió projectada en el futur del nostre poble.
Catalunya ha rebut emigrants de la resta de l'estat espanyol i de la resta del món, en dues etapes molt determinades. Catalunya és el resultat d'aquests moviments i negar-ho és negar l'evidència. El futur del nostre poble passa per reconèixer la composició del nostre país, sense renegar de la nostra història ni la cultura, sinó incorporant els valors de les noves cultures i tradicions. Aquesta actitud és l'única que pot vèncer i fer fort el nostre país, i és l'únic camí per aconseguir un estat propi.
Això ho relacionaria amb la conferència d'aquest matí, a la sala de plens, a càrrec del diputat català Mohammed Chaib. Una xerrada interessant amb presència majoritària de població d'origen magrebí, però també amb responsables docents de tres centres educatius arenyencs.
Per què ho relaciono? Doncs, perquè també en el camp de les migracions, l'home esdevé un ésser menut i intranscendent davant la força i els efectes dels moviments migratoris. És en la capacitat de resoldre els desequilibris o el desencaix, que es pot valorar les persones responsables polítics, però també socials.
Chaib ha estat molt clar i contundent sobre diferents temes que a vegades hem convertit en tabús. El percentatge de nois i noies d'origen magrebí que acaben els estudis és molt baix, i això, segons el diputat, és feina de les famílies. Hi ha insistit tant per a nois com noies, i ha donat protagonisme a les mares. La notícia no era nova, però sempre és bo repassar aquestes dades per assumir responsabilitats i rectificar els errors.
Una vegada més, Chaib ha parlat dels dos models emprats davant el fenomen migratori: el model francès que situa tothom al mateix lloc amb els mateixos drets i deures, per no fer diferències, però que la realitat és ben diferent de la teoria, ja que els francesos d'origen magrebí no aconsegueixen els mateixos drets que els autòctons, i el model anglès, de la multiculturalitat, on es respecten totes les cultures, però no s'interrelacionen. Davant d'aquests dos models, Chaib ha defensat un tercer model, el de la interculturalitat, que respecta totes les cultures, però les interconnecta per arribar a assolir una nova cultura d'acord amb la pròpia realitat ciutadana.
És important que els enyorats del passat, que es creuen que estem al 1714, o els altres que s'han encallat al 1936, obrin els ulls a la realitat i treballin per al dia dia i el futur, que no és altre que el present en tota la seva dimensió projectada en el futur del nostre poble.
Catalunya ha rebut emigrants de la resta de l'estat espanyol i de la resta del món, en dues etapes molt determinades. Catalunya és el resultat d'aquests moviments i negar-ho és negar l'evidència. El futur del nostre poble passa per reconèixer la composició del nostre país, sense renegar de la nostra història ni la cultura, sinó incorporant els valors de les noves cultures i tradicions. Aquesta actitud és l'única que pot vèncer i fer fort el nostre país, i és l'únic camí per aconseguir un estat propi.
Absolutament d'acord amb el que comentes Xavier.
ResponEliminaEm sembla molt interesant aquest apunt i sobretot les paraules d'aquest nano, en Chaib. S'ha d'apostar per una tercera via.
Penso que la Catalunya actual i la del futur ja està i estarà formada per ciutadans com en Chaib.
Afortunadament, per molt que critiquem el lloc on ens ha tocat viure, cal dir que determinades coses com la immersió lingüística a les escoles i les ràdios i televisions públiques han ajudat molt que els nouvinguts però sobretot els fills dels nouvinguts s'intentin integrar en la societat que els acull.
A la feina tinc una companya que parla català molt correcte com tu o com jo i la noia es d'ascendència magrebina.
Per tant, el millor sempre és apostar per aquesta tercera via...
(Enhorabona pels gairebé més de cinc anys de bloc.Deu n'hi dó!)
Per molt que passin els anys, els humans, davant de cada nou fenòmen natural se seguiran sorprenent ja que és el moment que reconeixem la nostra feblesa davant la Natura.
ResponElimina