Una vegada més els partits de l'oposició s'entretenen a criticar el tripartit, no només per la política que porta a terme, que seria el més lògic, sinó per la pròpia essència d'un tripartit. És cert que la democràcia del nostre país no ha madurat sufi
cientment, i estem més fets al joc de les majories absolutes, i molt poc a coalicions de partits. A vegades, però, la crítica és tan radical que es pot interpretar que no es considera legal un pacte de govern a tres, quan com a molt el que caldria dir és que en tot cas no agrada.
Estaríem d'acord que els pactes a tres provoquen més lentitud a l'hora de prendre decisions, i a més no sempre es pot fer el que un voldria, sinó que cal pactar-ho i aprendre a cedir. No hi ha dubte que un partit amb majoria absoluta pot tirar pel dret, sobretot al nostre país on hi ha obediència cega dels militants, però quan no s'assoleix aquesta majoria, s'ha de tenir cintura i això no vol dir vendre's per un plat de llenties.
De totes maneres, en aquesta legislatura els socis d'ICV han compromès força el govern, no sé si per incapacitat dels titulars de les carteres o bé per les carteres que els ha tocat dirigir. Penso que el president ha jugat el paper que li tocava, és a dir, defensar els seus consellers encara que s'hagués de mossegar la llengua. Retreure aquesta actitud resulta força patètica, quan en tot cas el que s'ha de retreure és la manera com s'ha actuat i errors comesos pel govern, sigui quin sigui el color del conseller o consellera.
Són molts els ajuntaments governats amb pactes entre partits, i no són pitjors que els ajuntaments amb majoria absoluta. És més, la pràctica de treballar en equip és un valor afegit per al govern, perquè un governant ha de ser sempre dialogant, tingui o no majoria, per, d'aquesta manera evitar enrocar-se amb les idees i perdre la visió de la realitat.
Una altra cosa és si volem parlar de comoditat. En aquest cas és ben clar qui hi està més còmode, qui no pateix disgustos, o si més no en pateix menys. Però no ens equivoquem... els dictadors encara estan més tranquils i no és pas un model de govern que vulguem per casa.
cientment, i estem més fets al joc de les majories absolutes, i molt poc a coalicions de partits. A vegades, però, la crítica és tan radical que es pot interpretar que no es considera legal un pacte de govern a tres, quan com a molt el que caldria dir és que en tot cas no agrada.Estaríem d'acord que els pactes a tres provoquen més lentitud a l'hora de prendre decisions, i a més no sempre es pot fer el que un voldria, sinó que cal pactar-ho i aprendre a cedir. No hi ha dubte que un partit amb majoria absoluta pot tirar pel dret, sobretot al nostre país on hi ha obediència cega dels militants, però quan no s'assoleix aquesta majoria, s'ha de tenir cintura i això no vol dir vendre's per un plat de llenties.
De totes maneres, en aquesta legislatura els socis d'ICV han compromès força el govern, no sé si per incapacitat dels titulars de les carteres o bé per les carteres que els ha tocat dirigir. Penso que el president ha jugat el paper que li tocava, és a dir, defensar els seus consellers encara que s'hagués de mossegar la llengua. Retreure aquesta actitud resulta força patètica, quan en tot cas el que s'ha de retreure és la manera com s'ha actuat i errors comesos pel govern, sigui quin sigui el color del conseller o consellera.
Són molts els ajuntaments governats amb pactes entre partits, i no són pitjors que els ajuntaments amb majoria absoluta. És més, la pràctica de treballar en equip és un valor afegit per al govern, perquè un governant ha de ser sempre dialogant, tingui o no majoria, per, d'aquesta manera evitar enrocar-se amb les idees i perdre la visió de la realitat.
Una altra cosa és si volem parlar de comoditat. En aquest cas és ben clar qui hi està més còmode, qui no pateix disgustos, o si més no en pateix menys. Però no ens equivoquem... els dictadors encara estan més tranquils i no és pas un model de govern que vulguem per casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada