Avui sí que serà parlar d'una cosa que no tinc ocasió de veure, encara que conec el protagonista i m'ho puc imaginar força bé. Diuen que al programa matinal de TV3, el seu director i presentador, el senyor Cuní es converteix en el protagonista del programa i els seus convidats són tan sols una excusa perquè el senyor Cuní surti a la televisió.
De fet, els que han pogut seguir el nostre protagonista a qualsevol dels seus programes, convindran que li agrada molt parlar fins al punt d'enfarfegar l'entrevistat i el públic sencer. A més, no sé si us passa a vosaltres, però dóna la sensació que s'escolta molt el que diu, per si queda bé, i procura sentenciar quan parla, forçant l'altre a haver de dir que sí, que té tota la raó.
Sembla que darrerament s'estila i, sinó, fixeu-vos amb la directora de TV3, que també ha rebut crítiques per la seva entrevista al president Montilla en què molts li varen discutir la manera que s'abraonava sobre el president, no deixant-lo pràcticament acabar les frases, amb una insistència desmesurada. La veritat és que vaig seguir l'entrevista molt per sobre, però s'ha de dir que la Mònica Terribas també acostuma a ser protagonista on actua, la qual cosa em fa pensar si no es tracta d'un estil que està de moda, o bé és qüestió de sobresortir per sobreviure davant de tanta competència en els mitjans de televisió.
Sigui com sigui, el que és important és que l'entrevistador aconsegueixi treure bona informació de l'entrevistat; que el motiu per al qual se l'ha convidat es visualitzi, que hagi valgut la pena, i si a més ens ho passem bé, millor. Parlarem d'estils, d'educació, de protagonisme, d'arrogància, de prepotència, de saber fer, de professionalitat... però si al final ens assabentem d'alguna cosa, perfecte!
De fet, els que han pogut seguir el nostre protagonista a qualsevol dels seus programes, convindran que li agrada molt parlar fins al punt d'enfarfegar l'entrevistat i el públic sencer. A més, no sé si us passa a vosaltres, però dóna la sensació que s'escolta molt el que diu, per si queda bé, i procura sentenciar quan parla, forçant l'altre a haver de dir que sí, que té tota la raó.
Sembla que darrerament s'estila i, sinó, fixeu-vos amb la directora de TV3, que també ha rebut crítiques per la seva entrevista al president Montilla en què molts li varen discutir la manera que s'abraonava sobre el president, no deixant-lo pràcticament acabar les frases, amb una insistència desmesurada. La veritat és que vaig seguir l'entrevista molt per sobre, però s'ha de dir que la Mònica Terribas també acostuma a ser protagonista on actua, la qual cosa em fa pensar si no es tracta d'un estil que està de moda, o bé és qüestió de sobresortir per sobreviure davant de tanta competència en els mitjans de televisió.
Sigui com sigui, el que és important és que l'entrevistador aconsegueixi treure bona informació de l'entrevistat; que el motiu per al qual se l'ha convidat es visualitzi, que hagi valgut la pena, i si a més ens ho passem bé, millor. Parlarem d'estils, d'educació, de protagonisme, d'arrogància, de prepotència, de saber fer, de professionalitat... però si al final ens assabentem d'alguna cosa, perfecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada