Aquest vespre llegia la notícia de la inauguració de la nova seu de "la Unió pel Mediterrani" (UpM), una institució amb l'objectiu de fomentar la cooperació entre els països del Mediterrani, una institució que asseurà palestins, àrabs i israelians a la mateixa taula, una institució amb seu a Barcelona. Es tracta d'un projecte que desvia la mirada que tenim posada a Europa, per reconèixer uns altres veïns que tenim un xic descuidats.
Hi haurà qui pensarà que no estem per experiments, però jo, sense conèixer el projecte, crec que no estem en condicions de rebutjar cap actuació que tingui per objectiu la cooperació entre països d'una mateixa zona, amb trets, reptes i interrogants comuns.
En plena dictadura decadent somiàvem que Europa ens obrís les portes, com a remei per als nostres mals. L'Europa d'avui, probablement la real, no té res a veure amb l'Europa somiada, probablement la irreal. L'Europa que hem construït continua essent un trencaclosques sense tancar, i ens han obert una finestra que desprèn una aroma i brillantor molt més càlida.
La realitat és complexa i per això no podem simplificar-la ni apostar a una sola jugada. El Mediterrani no ens ha decepcionat, sinó que ens ha unit moltes vegades, i els catalans ens en sentim orgullosos.
És cert que desconfiem de tot i tothom, però no ens podem quedar tancats a casa ni esperar que siguin els altres que facin el primer pas. Confiem en la bondat del projecte, sense esperar grans solucions, però aconseguint cooperació, interès i, si és possible, resultats.
Hi haurà qui pensarà que no estem per experiments, però jo, sense conèixer el projecte, crec que no estem en condicions de rebutjar cap actuació que tingui per objectiu la cooperació entre països d'una mateixa zona, amb trets, reptes i interrogants comuns.
En plena dictadura decadent somiàvem que Europa ens obrís les portes, com a remei per als nostres mals. L'Europa d'avui, probablement la real, no té res a veure amb l'Europa somiada, probablement la irreal. L'Europa que hem construït continua essent un trencaclosques sense tancar, i ens han obert una finestra que desprèn una aroma i brillantor molt més càlida.
La realitat és complexa i per això no podem simplificar-la ni apostar a una sola jugada. El Mediterrani no ens ha decepcionat, sinó que ens ha unit moltes vegades, i els catalans ens en sentim orgullosos.
És cert que desconfiem de tot i tothom, però no ens podem quedar tancats a casa ni esperar que siguin els altres que facin el primer pas. Confiem en la bondat del projecte, sense esperar grans solucions, però aconseguint cooperació, interès i, si és possible, resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada