Aquest vespre en Pepe ens ha convidat a celebrar el seu vuitantè aniversari. Vuitanta anys que no li priven de portar un ritme accelerat, tapant tots els forats que els més joves i amb més autoritat van deixant.
Tal com li agrada, en Pepe ha mantingut fins al final, la incògnita d'on anàvem. En autocar, acompanyats d'alguns turismes, hem arribat a la Pizzeria Giò.
Hem celebrat l'Eucaristia i ha beneït el restaurant, amb seguiment molt solemne per part dels titulars del negoci. Tot seguit ens hem dirigit a les taules.
Tot i estar assegut al costat de dos frares, no tenia la consciència tranquil·la i, mentre anaven arribant plats i més plats, pensava en el pecat capital: la gola.
Us haig de dir que ha estat esplèndid. Per començar un "antipasto" d'amanides de tot tipus, i després Pizza. D'un gust exquisit, però la sorpresa ha vingut quan ens han retirat el plat sense els coberts. Hi havia un altre plat i estàvem a les últimes. Faltava el filet de bou, acompanyat de fines herbes i parmesà. El pastís i el cafè ens han acabat d'il·lustrar la vetllada.
En Pepe se'l veia content, acompanyat d'una seixantena de persones que durant més de trenta any han estat al seu costat i l'han estimat.
Ens havia amenaçat que no li féssim cap regal, i és per això que li hem lliurat un record: un collage amb les fotografies de tots els assistents a la festa.
La veritat és que vetllades com la d'aquest vespre et fan gaudir de la vida i t'oblides per uns moments de la realitat més prosaica que et toca viure. En una setmana de dolor, per la mort de la Pilar, celebrar els vuitanta anys d'en Pepe et reconforta, i et fa veure que la vida continua. Ho fa de manera diferent, sense éssers estimats que t'han deixat, però amb la il·lusió de viure per poder educar els teus fills que, si Déu vol, tenen molts anys per endavant.
Pepe, des del meu racó de pensaments i records, et felicito de tot cor, i t'agraeixo la teva disponibilitat a fer el bé sense esperar més recompensa que la satisfacció d'estar fent allò que cal, allò que vols. Per molts anys!!!
Tal com li agrada, en Pepe ha mantingut fins al final, la incògnita d'on anàvem. En autocar, acompanyats d'alguns turismes, hem arribat a la Pizzeria Giò.
Hem celebrat l'Eucaristia i ha beneït el restaurant, amb seguiment molt solemne per part dels titulars del negoci. Tot seguit ens hem dirigit a les taules.
Tot i estar assegut al costat de dos frares, no tenia la consciència tranquil·la i, mentre anaven arribant plats i més plats, pensava en el pecat capital: la gola.
Us haig de dir que ha estat esplèndid. Per començar un "antipasto" d'amanides de tot tipus, i després Pizza. D'un gust exquisit, però la sorpresa ha vingut quan ens han retirat el plat sense els coberts. Hi havia un altre plat i estàvem a les últimes. Faltava el filet de bou, acompanyat de fines herbes i parmesà. El pastís i el cafè ens han acabat d'il·lustrar la vetllada.
En Pepe se'l veia content, acompanyat d'una seixantena de persones que durant més de trenta any han estat al seu costat i l'han estimat.
Ens havia amenaçat que no li féssim cap regal, i és per això que li hem lliurat un record: un collage amb les fotografies de tots els assistents a la festa.
La veritat és que vetllades com la d'aquest vespre et fan gaudir de la vida i t'oblides per uns moments de la realitat més prosaica que et toca viure. En una setmana de dolor, per la mort de la Pilar, celebrar els vuitanta anys d'en Pepe et reconforta, i et fa veure que la vida continua. Ho fa de manera diferent, sense éssers estimats que t'han deixat, però amb la il·lusió de viure per poder educar els teus fills que, si Déu vol, tenen molts anys per endavant.
Pepe, des del meu racó de pensaments i records, et felicito de tot cor, i t'agraeixo la teva disponibilitat a fer el bé sense esperar més recompensa que la satisfacció d'estar fent allò que cal, allò que vols. Per molts anys!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada