Avui a Debat i Tertúlia hem parlat de valors, i ho hem fet amb l'Andreu Majó. Al començament semblava que costava. Ens havíem d'anar acostumant l'un als altres. L'Andreu parlava, però escoltava, es fixava en les mirades i sabia fins on el seguíem.
Podríem dir que la xerrada s'ha dividit en dues parts, amb una primera exposició teòrica del concepte de valor, de l'escala de valors segons Marín Ibáñez, i de les diferents concepcions dels valors, que ens ha tingut molt callats i atents.
He anat prenent notes i he parat atenció amb l'ètica discursiva o teoria comunicativa de Habermas. He pensat que hi dedicaria una estona ja que no es poden desaprofitar fonts de coneixement i d'explicació dels nostres comportaments o situacions que hem d'afrontar.
Quan hem baixat a parlar de la nostra realitat, de la societat actual, ens hem començat a embolicar una mica. No es tracta de pèrdua de valors, perquè aquests han canviat, potser més de pressa del que podem entendre, sinó que hem perdut referents la qual cosa que ens fan trontollar i no ens ho posen fàcil.
Se'ns ha fet tard, més del compte, però m'han vingut ganes de dedicar-hi un temps, per sortir de les simples frases que hem après a dir sense que ens faci cap mena de vergonya. És tan fàcil!
Podríem dir que la xerrada s'ha dividit en dues parts, amb una primera exposició teòrica del concepte de valor, de l'escala de valors segons Marín Ibáñez, i de les diferents concepcions dels valors, que ens ha tingut molt callats i atents.
He anat prenent notes i he parat atenció amb l'ètica discursiva o teoria comunicativa de Habermas. He pensat que hi dedicaria una estona ja que no es poden desaprofitar fonts de coneixement i d'explicació dels nostres comportaments o situacions que hem d'afrontar.
Quan hem baixat a parlar de la nostra realitat, de la societat actual, ens hem començat a embolicar una mica. No es tracta de pèrdua de valors, perquè aquests han canviat, potser més de pressa del que podem entendre, sinó que hem perdut referents la qual cosa que ens fan trontollar i no ens ho posen fàcil.
Se'ns ha fet tard, més del compte, però m'han vingut ganes de dedicar-hi un temps, per sortir de les simples frases que hem après a dir sense que ens faci cap mena de vergonya. És tan fàcil!
No ens enganyem, política i ètica, avui almenys, no van pel mateix carril. La majoria són uns corruptes i només han mamat de la mamella de la bicoca. 4 o 8 anys i cap a casa. On s'és vist de que la majoria fa 30 anys que viuen sense fotre res. Alguns després de xupar tant, ja és col.loquen de funcionaris, un altre col·lectiu que no gaudeix de massa bona salut, i per mèrits propis.
ResponEliminaSalut
www.miradesalvent.blogspot.com