No estem mai contents

Està comprovat que en política no es vol escoltar el que un pensa, sinó que s'exigeix hipocresia. Quan un polític vol expressar la seva opinió, encara que es tiri pedres a la teulada, tothom s'esgarrifa i s'esquincen les vestidures.
Puc entendre el senyor Margall i qui no ho fa, menteix. Una altra cosa és que es vulgui acceptar i encara més, reconèixer-ho públicament, sobretot si aspira a viure de la política, cosa que no pressuposa cap anomalia.
Governar en coalició és cansat. No hi ha res com la uniformitat, tenir una consigna i creure absolutament. La diversitat és, però, riquesa i per tant desitjable. Aconseguir compaginar frescor, diversitat, compromís, responsabilitat i treball, ha de ser l'objectiu de qualsevol persona que es vulgui dedicar a la política. Apuntar que el tripartit és fatigant no significa reconèixer que hagi estat cap fracàs, sinó que hi ha proves que demostren que s'ha fet bona feina.
Ens queixem molt de la desafecció general, però som incapaços de rebre les paraules de Maragall sense queixar-nos o riure-nos-en. Es tracta de la part estúpida de la persona humana que, sortosament queda superada per la part amable i la intel·ligent.