Memòria

Ara podria dir que Zapatero va llegir el meu blog i per això demana a Rajoy que li discuteixi les mesures econòmiques a prendre en lloc de demanar el relleu. Zapatero no m'ha llegit, però està tip, com molts, de sentir sempre la mateixa cançó. Sigui com sigui, molts demanen un pacte social, però pocs són els que hi confien. Probablement perquè el nostre país té poca experiència amb aquesta classe de pactes. Incapacitat de qui governa? poca predisposició de l'oposició?
Aquests dies cal seguir de prop les decisions que es prenen i seria interessant recordar-ho per quan ens demanin el vot. La nostra memòria és molt poc duradora i això salva els polítics i evita que la desafecció política no sigui més gran.
Seria just donar suport als polítics i partits que posen per davant l'interès social i global, i premiar-los amb el vot, perquè potser llavors el tarannà dels partits polítics canviaria. Però com deia abans, la memòria ens falla.
I la meva memòria em porta les imatges del funeral i enterrament de Salvador Espriu, amb un cementiri de Sinera ple de gom a gom, i un cant improvisat davant d'un nínxol sense cap inscripció, en un racó qualsevol del cementiri de la vila.
Dilluns vinent farà vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu, i per aquest motiu el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu ha programat un Passeig per Sinera. Itinerari Salvador Espriu, una manera de conèixer l'entorn on Espriu va viure i els racons que ha immortalitzat en la seva obra.