Un adéu dolorós

Ahir acomiadàvem la Gemma, una jove mare de tres criatures i un marit que és la correcció i bondat personificades. Tot i que no es varen penjar esquel·les, com és habitual a Arenys, l'església parroquial estava plena de gom a gom, pels molts amics i coneguts de la família, i pel dolor immens que ens commovia.
L'acte va ser molt sentit, amb paraules profundes de la seva germana, un bell escrit del seu pare, i un record d'amics propers, que descrivien qui era la Gemma, i el dolor que tots sentíem per la seva mort. Em posava a la seva pell i les llàgrimes em queien galtes avall. La filla gran té la mateixa edat que la meva i m'imaginava el dolor que havia tingut pensar que els deixava tan joves com són.
La meva filla va voler venir a l'enterrament, era la primera vegada que assistia a un acte com aquest, i va aguantar seriosa tot i que observava el meu dolor. Quan vàrem arribar a casa, ja no va poder més i va esclatar amb grans plors, als braços de la seva mare. La Clara va a ballet amb la Berta, la filla gran de la Gemma.
Situacions com la de dissabte et fan trontollar la fe. Com pot ser possible? on és la misericòrdia de Déu? i la seva bondat? No és fàcil. Des d'aquí el meu condol a la família, i el meu oferiment de suport i col·laboració en tot allò que pugui ser útil.