Ens repetim més que l’all

S'acaben les festes i ja s'entreveu la normalitat política i mediàtica. Avui ja es parla un cop més de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, i de la carta que el president Montilla ha enviat a 201 entitats culturals i socials, agraint-los el suport a la resposta unitària contra qualsevol tipus de sentència que limiti encara més les competències de l'Estatut català, i demanant que es mantinguin al costat per fer front a la sentència, que tot fa pensar que és imminent (fa mesos que ho estem dient), si aquesta retalla encara més les competències estatutàries.
Tot i que no podem parlar de respostes representatives, és interessant llegir els comunicats improvisats en els fòrums dels diaris, perquè t'adones que la realitat és molt més diversa del que a vegades ens volen fer creure, o volem creure'ns perquè ens interessa. I una vegada més em reafirmo en la necessitat de sumar, per aconseguir vèncer les reticències.
Si no deixem de veure només l'enemic que ens vol mal, i no ens aturem a reflexionar què hem de fer nosaltres per avançar econòmicament i també social, no aconseguirem res. És molt fàcil fer-se la víctima, però no porta enlloc. No neguem les traves, els impediments ni les injustícies, però volem més, no ens quedem en això, i per aconseguir el futur, hem de treballar el present, i el present només es treballa tocant de peus a terra i avançar, encara que ens sembli massa lentament.