Ridícul o abús

Quan veig programes de televisió com l'APM o similars, on s'ensenyen fragments d'altres canals, m'adono de què es pot arribar a veure i sentir: El problema és que et pensis que tot això és corrent i que passa amb tothom i a tot arreu. Perquè és fàcil entendre que en el món de la televisió el que mou és el nivell d'audiència, i per tant, si hi ha tants programes com aquests, a totes les televisions, qui no dedueix que això és el que vol la majoria?
Si la conclusió és aquesta, què podem pensar de tots aquells rotllos de la implicació, la participació, el compromís...? Si el nivell és el que representen els seus personatges... què podem esperar?
Parlava de problema perquè costa de veure el teu encaix en tot allò que t'ensenyen, tot allò que passa. No és que et sentis superior, però sí diferent, i et preguntes quants n'hi ha.
La veritat és que em sorprèn la facilitat que tenen algunes persones per fer el ridícul i quedar en evidència davant dels espectadors, i penso si aquests programes tenen tant èxit potser és degut a la morbositat de molts per veure els altres a fer el ridícul, a rebaixar-se davant de tothom.
No sé si convindria controlar aquells programes televisius que abusin en la desconsideració de les persones, sobretot quan aquestes no tenen un nivell d'intel·ligència que els permeti adonar-se de com se'ls està tractant. Ja sé que això de controlar sona malament, però s'ha de permetre tot?