Ofendre sense adonar-se’n

Quan una persona és mal educada ja pots esforçar-t'hi que no hi ha manera de canviar-la. Pots anar de bona persona, demostrant-li amb fets que es pot ser agradable i que no sempre tot el que fa una persona ha de ser el millor.
Hi ha gent que actua amb prepotència, desprestigiant els altres, ofenent-los, i... es pensa que dient que una té aquella manera de fer, impulsiva i amb exabruptes, ja n'hi ha prou. Doncs no! potser ens equivoquem fent veure que les seves paraules no ens ofenen. Probablement li hauríem de dir que ella no sempre té la raó, ni sempre fa bé les coses. Que no tot lo seu és bo i lo dels altres no val per res.
No es tracta de venjar-se d'ella, ni pagar amb la mateixa moneda, sinó que per bé d'ella potser seria bo que li féssim veure que no es pot anar per la vida d'aquesta manera, i que ja en tenim ben bé prou d'aguantar-la dia si i dia també.
M'ha fet ràbia, perquè és massa sovint, perquè m'he fet un tip de mossegar-me la llengua, de fer veure que no em sabia greu allò que em deia o deia a algú altre de la colla. He arribat a sentir llàstima d'ella, com si fos la víctima i no el botxí, i potser no anava tan desencaminat. Potser sí que és víctima de la ceguesa, de no adonar-se que no es pot anar pel món d'aquesta manera, i que potser no té amics, sinó gent que se'n compadeix, que l'aguanta. Potser sí que me n'haig de compadir, però... no és fàcil.