Jordi Solé Tura

Avui mereix una dedicació especial en Jordi Solé i Tura que ens ha deixat, que des de feia temps patia la malaltia de l'Alzheimer. Són molts els elogis que ha rebut i rebrà en els propers dies, i sens dubte, per a les persones que hem viscut la dictadura i els anys de la transició democràtica, sentim la seva mort com a una gran pèrdua de l'actiu democràtic del nostre país.
És una llàstima que dels bons polítics només dirigim elogis quan es moren, i en canvi en vida més aviat recullen crítiques. Les persones no es fan bones quan moren, sinó en vida, la qual cosa em fa pensar que tots plegats som poc sincers, o el que és pitjor, som falsos i fariseus.
Quantes de les persones que ara ploren la mort de Jordi Solé Tura, ho fan amb llàgrimes sinceres, i quantes fan comèdia? Per alguns ha deixat, o va deixar de ser, en el moment de fer-se pública la seva malaltia, un rival difícil de vèncer i per això els resulta més fàcil reconèixer tots els seus mèrits.
No es tracta de retreure res a ningú, sinó més aviat de provocar una reflexió general perquè, si és possible, siguem més justos en les nostres apreciacions, i sobretot més sincers, i no vulguem quedar bé a costa del dolor dels altres.
Des del meu post, manifesto el meu reconeixement al seu exemple de vida dedicada a la política, la cultura i al servei del país que tant estimo. Que descansi en pau.