No sé si és que ja tocava o bé que els esdeveniments dels darrers dies han tingut la seva influència, el cas és que en un mateix dia hem sentit a parlar del futur de la gestió dels aeroports i del traspàs de rodalies a la Generalitat. Els malpensats direm que busquen el moment oportú per desviar l'atenció, però tot va bé si bé acaba, vull dir que si ens donen el que fa tant temps reivindiquem, no criticarem el moment ni la manera que ho comuniquen.
Segons ha manifestat el ministre Blanco, la gestió de l'aeroport de Barcelona anirà a càrrec d'una societat mercantil, i la Generalitat, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç seran representats en el seu consell d'administració, amb un "pes determinant en la seva gestió i presa de decisions".
Els catalans actuem com gats escaldats i tenim prou motius per dubtar de les promeses, encara que les que més por ens fan són les del president Zapatero. De moment el senyor Blanco no ens ha mentit, o almenys a mi no em consta.
Quant al traspàs de rodalies, que figura a l'Estatut i portem temps de retard, sembla ser que serà un fet la propera setmana. De totes maneres, no vull cantar victòria fins que no ens expliquin les condicions i sobretot els diners que ens traspassaran, perquè les condicions en què es troba el servei no són massa òptimes i cal molta inversió. Al mateix temps hi ha el tema de la infraestructura i la dependència d'Adif, que no acabo de veure clar i em fa témer que serà un fre per a la millora del servei que repercutirà sobre els usuaris i econòmicament a tots els catalans.
Disculpeu que sigui tan pessimista. Desitjo equivocar-me i haver de reconèixer que alguna cosa ha canviat. Entretant, però, convé que nosaltres aprenguem a caminar junts.
Segons ha manifestat el ministre Blanco, la gestió de l'aeroport de Barcelona anirà a càrrec d'una societat mercantil, i la Generalitat, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç seran representats en el seu consell d'administració, amb un "pes determinant en la seva gestió i presa de decisions".
Els catalans actuem com gats escaldats i tenim prou motius per dubtar de les promeses, encara que les que més por ens fan són les del president Zapatero. De moment el senyor Blanco no ens ha mentit, o almenys a mi no em consta.
Quant al traspàs de rodalies, que figura a l'Estatut i portem temps de retard, sembla ser que serà un fet la propera setmana. De totes maneres, no vull cantar victòria fins que no ens expliquin les condicions i sobretot els diners que ens traspassaran, perquè les condicions en què es troba el servei no són massa òptimes i cal molta inversió. Al mateix temps hi ha el tema de la infraestructura i la dependència d'Adif, que no acabo de veure clar i em fa témer que serà un fre per a la millora del servei que repercutirà sobre els usuaris i econòmicament a tots els catalans.
Disculpeu que sigui tan pessimista. Desitjo equivocar-me i haver de reconèixer que alguna cosa ha canviat. Entretant, però, convé que nosaltres aprenguem a caminar junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada