La Comissió Mixta de Transferències Estat-Catalunya ha aprovat el traspàs de la gestió de rodalies a la Generalitat a partir de divendres 1 de gener de 2010. Un fet de gran importància segons els protagonistes, després de 25 anys reclamant-ho, i que no voldríem que vingués sol, sinó acompanyat de moltes altres transferències. Una notícia que ERC celebra, però ens recorda... No hi ha mai una alegria complerta, sempre hi ha un però.
ERC com la resta de partits polítics és conscient que sense diners les coses no rutllen, per més bona voluntat que hi hagi, i no vol que la gent es pensi que tot està solucionat, i sobretot que l'Estat no es cregui que ja ens han fet contents, sinó que tenim molt clar que hi ha pendent inversions a fer a la xarxa perquè aquesta sigui mínimament operativa i no passin fets com els d'ara fa un parell d'anys, i que recordaran molt bé els usuaris.
Que ningú es cregui que la nostra lluita per aconseguir més autonomia té un final, ni que se'ns acusi de no estar mai contents. Prendre'ns-ho va ser molt fàcil, però tornar-nos-ho és massa complicat i sobretot lent. Penso que el govern ha de tenir molt clara la seva estratègia i nosaltres la nostra. Hem perdut status, i no tot és culpa dels altres, sinó també nostra, per la qual cosa hauríem d'aprendre la lliçó i crear el marc idoni per després reclamar la plena sobirania. Els diners són molt necessaris, però també la imaginació, les ganes i l'esforç. No esperem que tot ens vingui donat, ni aconseguir grans èxits simplement bramant pel carrer. El primer que hem de fer és saber qui som, quants som i què volem. No retallem, sinó eixamplem el grup, que quants més serem més fàcil ho tindrem. Fiquem'hi empresaris, autònoms, treballadors, pensionistes, immigrants, autòctons... parlin la llengua que parlin, però que estimin el país on viuen i creguin en la racionalitat de la gestió més propera com a clau de l'èxit. Pintem-ho bé, amb pols decidit i ben brillant, perquè ningú es senti exclòs. No ens limitem a recordar vells temps que ara han canviat, sinó escrivim temps venidors. Caminem amb pas ferm, però sense córrer ni frissar. A vegades és millor fer una marrada que t'assegura l'objectiu, abans que una mala drecera que et porta a caure. Siguem intel·ligents i sumem. Qui es pensi que restant es millora la raça, ho té molt mal entès.
ERC com la resta de partits polítics és conscient que sense diners les coses no rutllen, per més bona voluntat que hi hagi, i no vol que la gent es pensi que tot està solucionat, i sobretot que l'Estat no es cregui que ja ens han fet contents, sinó que tenim molt clar que hi ha pendent inversions a fer a la xarxa perquè aquesta sigui mínimament operativa i no passin fets com els d'ara fa un parell d'anys, i que recordaran molt bé els usuaris.
Que ningú es cregui que la nostra lluita per aconseguir més autonomia té un final, ni que se'ns acusi de no estar mai contents. Prendre'ns-ho va ser molt fàcil, però tornar-nos-ho és massa complicat i sobretot lent. Penso que el govern ha de tenir molt clara la seva estratègia i nosaltres la nostra. Hem perdut status, i no tot és culpa dels altres, sinó també nostra, per la qual cosa hauríem d'aprendre la lliçó i crear el marc idoni per després reclamar la plena sobirania. Els diners són molt necessaris, però també la imaginació, les ganes i l'esforç. No esperem que tot ens vingui donat, ni aconseguir grans èxits simplement bramant pel carrer. El primer que hem de fer és saber qui som, quants som i què volem. No retallem, sinó eixamplem el grup, que quants més serem més fàcil ho tindrem. Fiquem'hi empresaris, autònoms, treballadors, pensionistes, immigrants, autòctons... parlin la llengua que parlin, però que estimin el país on viuen i creguin en la racionalitat de la gestió més propera com a clau de l'èxit. Pintem-ho bé, amb pols decidit i ben brillant, perquè ningú es senti exclòs. No ens limitem a recordar vells temps que ara han canviat, sinó escrivim temps venidors. Caminem amb pas ferm, però sense córrer ni frissar. A vegades és millor fer una marrada que t'assegura l'objectiu, abans que una mala drecera que et porta a caure. Siguem intel·ligents i sumem. Qui es pensi que restant es millora la raça, ho té molt mal entès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada