Vendre fum per tapar les vergonyes

Segons llegia a la premsa, el president Chávez amenaça en declarar la guerra a Colòmbia. No conec a fons el que passa entre Colòmbia i Veneçuela més enllà del que pots llegir als diaris i seguir en el telenotícies, però el que tinc molt clar, des de sempre, és que la manera de fer d'Hugo Chávez no és el meu estil i, per tant, difícilment li sàpiga veure les gràcies, que segur que alguna en té.
Llegir que un país sud-americà n'amenaça un altre, avui sona estrany. Això ho situes a l'orient o bé al continent africà, però a Amèrica? Es fa estrany, però al mateix temps, venint del president veneçolà, tot és possible.
Hi ha moltes interpretacions de la notícia, però jo em quedo amb la que trobo més factible i versemblant: es tracta de fer rebombori perquè la gent es distregui i s'oblidi dels propis problemes, probablement ocasionats per la incompetència del seu president.
Imagineu-vos per un moment que sou el president d'una entitat i teniu molts problemes per resoldre tots els entrebancs que van sorgint dia rere dia. Per evitar que els socis se us tirin a sobre podeu reunir la Junta i decidir un pla de xoc per afrontar les adversitats, o caure en el parany de buscar enemics en les entitats properes, perquè els vostres socis s'uneixin per criticar els altres. És probablement una bona sortida, però que a la llarga acaba passant factura, que pot arribar a ser irreversible.
Us he posat l'exemple d'una entitat, però n'hi hauria d'altres potser més semblants al cas que tractava, com podria ser la gestió d'un ajuntament. Ho pilleu?
Tots plegats hem d'evitar pecar de supèrbia i no anar tant de llestos per la vida, perquè podrem enganyar-ne uns quants durant un cert temps, però no seran tants com ens pensem, ni tant temps com desitjaríem. A la llarga tot se sap i la vida torna les coses al seu lloc.