Prenem tres titulars de diari: "Els bisbes insisteixen en negar la comunió als parlamentaris que votin a favor de la llei de l'avortament", "Ronaldo: vull marcar-li 10 o 20 gols al Barça", "Que deixin en pau el TC". Només tres titulars com exemples de la tensió generalitzada en què vivim.
Estem parlant d'un tema religiós, d'un esportiu i d'un altre polític, àmbits diferents, però que ens sacsegen i ens fan viure amb una tensió que no pot ser bona de cap manera. De fet l'exemple esportiu seria irrellevant, si no fos que la rivalitat entre Barça i Madrid va més enllà d'una rivalitat entre dos clubs de futbol, ja que s'hi barregen components polítics i socials, i es fa difícil destriar-los. En una situació normal no passaria d'una rivalitat esportiva, però no estem en la normalitat.
La posició dels diaris espanyols en contra de l'editorial conjunt dels periòdics catalans, segueix el mateix recorregut i discurs de sempre, amb un odi manifest cap a qualsevol idea o expressió de la diversitat. Es tracta de diaris que no han entès mai la realitat de l'estat espanyol ni acceptat que "les províncies" puguin aspirar a cap tipus de poder decisori. Des de Catalunya, incapaços d'anar junts, els hem donat motius suficients per ser odiats, sobretot quan ens hem deixat portar per la rauxa, moguts per unes idees immadures, i no hem dedicat esforços per planificar estratègies serioses d'autogovern.
El posicionament de la jerarquia eclesiàstica espanyola només es pot entendre des del vessant polític; una manera de pressionar el govern d'esquerres convertit en dimoni, i que des del primer dia, guiats per monsenyor Rouco, han tractat de comprometre per fer-lo caure, fent bons l'oposició, amb una mirada més encarada al passat dictatorial que al futur democràtic.
Són tres exemples, però n'hi ha més.
Estem parlant d'un tema religiós, d'un esportiu i d'un altre polític, àmbits diferents, però que ens sacsegen i ens fan viure amb una tensió que no pot ser bona de cap manera. De fet l'exemple esportiu seria irrellevant, si no fos que la rivalitat entre Barça i Madrid va més enllà d'una rivalitat entre dos clubs de futbol, ja que s'hi barregen components polítics i socials, i es fa difícil destriar-los. En una situació normal no passaria d'una rivalitat esportiva, però no estem en la normalitat.
La posició dels diaris espanyols en contra de l'editorial conjunt dels periòdics catalans, segueix el mateix recorregut i discurs de sempre, amb un odi manifest cap a qualsevol idea o expressió de la diversitat. Es tracta de diaris que no han entès mai la realitat de l'estat espanyol ni acceptat que "les províncies" puguin aspirar a cap tipus de poder decisori. Des de Catalunya, incapaços d'anar junts, els hem donat motius suficients per ser odiats, sobretot quan ens hem deixat portar per la rauxa, moguts per unes idees immadures, i no hem dedicat esforços per planificar estratègies serioses d'autogovern.
El posicionament de la jerarquia eclesiàstica espanyola només es pot entendre des del vessant polític; una manera de pressionar el govern d'esquerres convertit en dimoni, i que des del primer dia, guiats per monsenyor Rouco, han tractat de comprometre per fer-lo caure, fent bons l'oposició, amb una mirada més encarada al passat dictatorial que al futur democràtic.
Són tres exemples, però n'hi ha més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada