No simplifiquem, obrim els ulls

Ens hem de creure tot el que diuen els diaris? Quan parlen de coses properes, fets que coneixes directament, t'adones de com cal posar en quarantena tot el que llegeixes i no en tens informació directa. No vull dir que siguin uns mentiders, però sigui per incompetència d'alguns, desinformació d'altres i, sobretot, poca professionalitat, fa que a vegades la realitat sigui molt diferent de com te la pinten. Així... com podem assabentar-nos dels fets? haurem de confiar en els periodistes, però procurant no quedar-te amb una sola font i contrastant les notícies tant com sigui possible.
Resulta curiós com en casos de corrupció com hem vist al Palau de la Música, hi ha tres processos paral·lels: la investigació del jutge instructor, el seguiment que en fa la premsa i el que arriba a la gent. Són tres processos que no sempre van de la mà, sinó que poden arribar a seguir camins diferents i condicionar-se uns als altres.
Per entendre les notícies acostumem a simplificar-les, però és molt millor fer tot el contrari, i això passa per analitzar tots elements que intervenen, les seves relacions, les reaccions i les conseqüències.
Analitzeu el cas Millet, observant-lo, però també les fundacions, els partits polítics, els patrons, les institucions, els cantaires, els treballadors, el públic, la família, els negocis, els pactes... No ens limitem a veure un "xoriço", hi ha molt més a tenir en compte.