Civisme i tradició

Parlem molt de civisme, o més aviat d'incivisme, perquè això és el que predomina a les nostres poblacions, i a més, cada vegada amb protagonistes més joves. Sens dubte que alguna cosa estem fent malament i tots en som responsables.
Avui qualsevol excusa és bona per escenificar l'incivisme, i això ho podem veure en esdeveniments com la nit de naps a Arenys, que és tradició des de fa molts anys i que els actes incívics hi són més presents que mai, o ara amb una festa gens nostrada, com és el Halloween, que s'afegeix a la nostra tradició, però en el vessant més incívic.
Aquesta nit de la castanyada, els nostres adolescents s'han dedicat, amb el consentiment implícit dels seus pares, a fer bretolades pel municipi. A què treu tot això? què passarà amb els fills que hagin pogut ser identificats? què els diran els seus pares?
Perquè l'incivisme dels nostres fills és responsabilitat nostra i no podem culpar ni els amics ni les escoles. Hem cedit massa protagonisme a fora de casa i ens hem quedat massa tranquils.
Des de l'Ajuntament s'ha d'actuar, fent pedagogia, modificant l'ordenança de civisme, pactant amb tota la població per aconseguir un poble que s'hi pugui viure sense rebre bretolades per part d'uns inconscients que comencen amb mal peu. Tot això ho podem fer, però no podem substituir la família. Els pares són els màxims responsables d'aquells fills que amb dotze o tretze anys surten al carrer, de nit, per fer destroces al mobiliari urbà i la propietat privada. Contra aquests s'ha d'actuar amb mà dura, i contra els pares una lliçó de responsabilitat cívica i social.