Parlem molt de sostenibilitat potser perquè estem vivint una època gens sostenible. Hem avançat en tecnologia, però el aparells que comprem, quan s'espatllen, ja no es porten a arreglar, sinó que es porten a la deixalleria i se'n compren de nous. Això fa que cada vegada hi hagi més ferralla i que es tanquin tallers de reparació.
Aquests dies ho estic vivint amb un ordinador portàtil que a primers del mes d'agost es va espatllar i vàrem portar a reparar. D'entrada ja ens van avisar que la marca Samsung, pel que fa a ordinadors, era molt poc formal i que trigava mesos per solucionar els problemes dels seus ordinadors. També ens varen comentar que el tipus d'averia podia costar força diners, i que potser ens podíem plantejar la idea de no reparar-lo i comprar-ne un de nou.
Vaig dubtar, però em va semblar que per poc que fos possible valia la pena arreglar el portàtil, encara que poguéssim estar unes setmanes sense ell, ja que teníem l'alternativa de l'ordinador de taula que hi ha al despatx.
Han passat dos mesos i encara no ens han donat el pressupost de la reparació, i estem esperant la trucada que ens havien de fer un dimarts, de fa moltes setmanes; un dimarts que a base d'anar passant per la botiga, ha anat canviant de setmana, però encara no ha arribat.
No sé com acabarà, però el més fàcil és que ens decidim per comprar-ne un de nou, deixant de banda aquella cosa de la sostenibilitat que queda tan bé, però que no pots arribar a practicar.
Crec que tots plegats ens ho hem de fer mirar, i valorar si el camí que seguim és el més encertat. No es pot anar contra corrent, però potser podem empènyer una mica perquè desviem un xic l'orientació. D'entrada haig de reconèixer que el botiguer tenia raó quan em va dir que la marca Samsung, en la divisió d'ordinadors, no era prou seriosa. La primera conseqüència d'aquesta experiència va estar desestimar un mini portàtil Samsung, deixant de banda les prestacions o el preu; el nom ja m'ha marcat a l'hora de comprar, i m'imagino que deu tenir pocs repetidors. Malgrat tot, procuraré que en la propera ocasió, que no serà amb Samsung, pugui optar a arreglar l'aparell abans de portar-lo a la deixalleria.
Aquests dies ho estic vivint amb un ordinador portàtil que a primers del mes d'agost es va espatllar i vàrem portar a reparar. D'entrada ja ens van avisar que la marca Samsung, pel que fa a ordinadors, era molt poc formal i que trigava mesos per solucionar els problemes dels seus ordinadors. També ens varen comentar que el tipus d'averia podia costar força diners, i que potser ens podíem plantejar la idea de no reparar-lo i comprar-ne un de nou.
Vaig dubtar, però em va semblar que per poc que fos possible valia la pena arreglar el portàtil, encara que poguéssim estar unes setmanes sense ell, ja que teníem l'alternativa de l'ordinador de taula que hi ha al despatx.
Han passat dos mesos i encara no ens han donat el pressupost de la reparació, i estem esperant la trucada que ens havien de fer un dimarts, de fa moltes setmanes; un dimarts que a base d'anar passant per la botiga, ha anat canviant de setmana, però encara no ha arribat.
No sé com acabarà, però el més fàcil és que ens decidim per comprar-ne un de nou, deixant de banda aquella cosa de la sostenibilitat que queda tan bé, però que no pots arribar a practicar.
Crec que tots plegats ens ho hem de fer mirar, i valorar si el camí que seguim és el més encertat. No es pot anar contra corrent, però potser podem empènyer una mica perquè desviem un xic l'orientació. D'entrada haig de reconèixer que el botiguer tenia raó quan em va dir que la marca Samsung, en la divisió d'ordinadors, no era prou seriosa. La primera conseqüència d'aquesta experiència va estar desestimar un mini portàtil Samsung, deixant de banda les prestacions o el preu; el nom ja m'ha marcat a l'hora de comprar, i m'imagino que deu tenir pocs repetidors. Malgrat tot, procuraré que en la propera ocasió, que no serà amb Samsung, pugui optar a arreglar l'aparell abans de portar-lo a la deixalleria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada