Avui a Barcelona com en altres ciutats s'ha commemorat el dia internacional de la pobresa, amb una manifestació on hi ha participat unes dues-centes persones, segons llegeixo a les notícies. Evidentment no té res a veure amb la manifestació d'ahir a Madrid, contra la reforma de la llei de l'avortament, ni amb els participants a la festa del Super3.
Podem analitzar el perquè i treure'n les nostres conclusions. No es tracta de quantificar qui genera més morts, si els avortistes o bé els globalitzadors (disculpeu la meva simplificació). També podem fixar-nos en què fa més mal al govern actual, una manifestació contra la fam al món o bé contra una llei que presenta el govern al Congrés de diputats. O també diferenciar què tenim més proper, si la mort de gana o els avortaments.
Actuem sempre en funció de la repercussió més propera, i si no fos perquè podem llegir les notícies d'altres contrades, ignoraríem que avui dia, a ple segle XXI hi ha morts diàries per falta de menjar. Però tot i això, també ignorem el nostre veïnat, i segur que desconeixem que no massa lluny de casa hi ha gent que pateix gana, que està enganxada a la droga, que pateix violència de gènere, o estan a punt de perdre la casa.
Està molt bé que sortim a manifestar-nos, però m'agradaria pensar que som coherents i no hipòcrites, i que quan demanem o exigim alguna cosa, no estem fent el joc per una altra banda, o vivim ignorant allò que fa mal, allò que ens implica, allò que no tenim manera de justificar.
Podem analitzar el perquè i treure'n les nostres conclusions. No es tracta de quantificar qui genera més morts, si els avortistes o bé els globalitzadors (disculpeu la meva simplificació). També podem fixar-nos en què fa més mal al govern actual, una manifestació contra la fam al món o bé contra una llei que presenta el govern al Congrés de diputats. O també diferenciar què tenim més proper, si la mort de gana o els avortaments.
Actuem sempre en funció de la repercussió més propera, i si no fos perquè podem llegir les notícies d'altres contrades, ignoraríem que avui dia, a ple segle XXI hi ha morts diàries per falta de menjar. Però tot i això, també ignorem el nostre veïnat, i segur que desconeixem que no massa lluny de casa hi ha gent que pateix gana, que està enganxada a la droga, que pateix violència de gènere, o estan a punt de perdre la casa.
Està molt bé que sortim a manifestar-nos, però m'agradaria pensar que som coherents i no hipòcrites, i que quan demanem o exigim alguna cosa, no estem fent el joc per una altra banda, o vivim ignorant allò que fa mal, allò que ens implica, allò que no tenim manera de justificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada