El militant rebel

Aquests dies no són els millors per parlar de partits polítics, ni d'ètica o servei públic. No ho són perquè precisament tots aquests elements i valors s'han posat en dubte arran dels darrers esdeveniments. Resulta difícil fer entendre que tot això és una minoria que no pot posar en dubte a la gran majoria de persones que han optat per dedicar-se a la política, amb honestedat i esperit de servei.
Ara és millor callar i deixar que es refredin els ànims, predicar amb l'exemple i confiar que la justícia faci la feina i castigui els que no han actuant com calia esperar d'ells, faltant a la confiança dipositada en la seva persona i la seva feina.
N'hi ha, però que es rebel·len contra les decisions del seu partit i resulta difícil de fer-lo callar. Es tracta de Ricardo Costa, fins ara secretari general del PP valencià, que ha mantingut un pols contra la direcció de Madrid, de la mà del president valencià, que en cap moment ha desconfiat de la seva actitud i serveis.
Una vegada més cal respectar la presumpció d'innocència fins que no es demostri el contrari, però resulta curiosa l'actitud del militant popular enfrontant-se a la direcció del partit. No sé si és una estratègia per desviar l'atenció, o es tracta d'una protesta per haver-lo deixat en evidència. Caldrà veure el final de l'aventura, però sigui quin sigui, podem dir que el PP compta amb un militant rebel.