El gegant del PI

Els problemes amb el finançament dels partits polítics és un tema que arrosseguem des de fa molt temps i se n'acostuma a parlar quan es descobreixen irregularitats o sorpreses com ara ha passat amb el Partit per la Independència (PI), un partit efímer resultat d'una deserció més a ERC. El PI, amb Pilar Rahola i Àngel Colom al capdavant, va fracassar estrepitosament, com podria tornar a passar, ara amb Reagrupament, o no?
Aquests dies hem sabut que l'Àngel Colom, que amb la desfeta del PI va anar a buscar refugi a Convergència Democràtica, va recórrer a Lluís Millet perquè li eixugués els seus deutes amb diners del Palau de la Música. Segons Colom, sempre va pensar que eren diners de Millet i no pas manllevats al Palau.
La situació que es crea resulta complicada perquè algú podria pensar que una vegada coneguda la procedència dels diners el que hauria de fer l'Àngel Colom és retornar-los al Palau. Seria això el més just? Abans de respondre posem-nos al seu lloc i després opinem.
Oi que resulta difícil opinar quan et poses a la pell de l'altre? doncs perquè no s'ho va pensar dues vegades el mateix Àngel Colom, abans de fer el sermó a Arenys de Munt el dia que uns quants líders de partits polítics catalans varen pujar a donar suport al procés de votació per a la independència.? Allà va opinar per boca de tots els catalans, sense pensar que hi ha molts catalans que són diferents al model que ell defensa i per tant ha de ser més caut a l'hora d'opinar. Si s'hagués posat a la pell dels altres, probablement no hauria dit tot el que va dir.
Per cert, ja que parlem d'Arenys de Munt, per què Mas i Carod no volen portar el tema al Parlament? per què passen la pilota als ajuntaments? de què hi ha por? jo no en tinc i en canvi tinc clara la meva posició que busca la coherència i rebutja l'exclusió; sempre sumant, mai dividint.
I el títol? Bé, si els diners varen sortir del Palau, podríem cantar una cançó, oi?.