A la vigília de l'Onze de setembre hem assistit al tradicional concert de música per a cobla, a càrrec de la Cobla Mediterrània, dirigida per Bernat Castillejo. Enguany, però, hi havia un element afegit que el feia especial; avui s'estrenava un sardana que el músic de Pineda, el senyor Joaquim Soms, va composar en homenatge a Ernest Lluch, assassinat per ETA.
Aquesta nit al Teatre Principal d'Arenys de Mar hi ha coincidit el mestre Joaquim Soms i la Montserrat, companya d'Ernest Lluch, i la seva filla Rosa. L'acte ha esdevingut un petit homenatge al polític català a qui ETA només va poder fer callar amb la força de les armes i no pas de la raó.
Si no s'omple el Teatre ens sembla que no ha vingut prou gent, però no som prou justos amb el judici, doncs hauríem de partir de la idea que cada vegada és més difícil treure les persones de casa i que si entréssim amb comparatives probablement arribaríem a la conclusió que el percentatge d'assistència és prou important.
Sigui com sigui, el públic d'avui era molt fidel als concertistes i a l'estil de música que interpreten, i estic convençut que s'ho han passat molt bé. Per la meva part, m'ha cridat l'atenció la "Suite Segarrenca" de Joan Lluís Moraleda, i m'ha entusiasmat la "Fantasia sobre temes hongaresos, Op. 35" de Franz i Karl Doppler, per a dues flautes travesseres i orquestra.
Joaquim Soms em comentava, abans de començar el concert, que guardava un molt bon record d'Ernest Lluch, a qui reconeixia com un gran amant de les sardanes i que per això va voler escriure-li una en el seu homenatge. També ens ha reptat a descobrir un secret al mig de la partitura, amb l'advertència que hi havia a qui no li agradaria. No ha estat difícil, Lluch era un socialista autèntic, i així l'ha definit Soms.
Una agradable vetllada a la vigília de la celebració d'una diada històrica, que ens va tancar les portes a la independència que encara enyorem.
Aquesta nit al Teatre Principal d'Arenys de Mar hi ha coincidit el mestre Joaquim Soms i la Montserrat, companya d'Ernest Lluch, i la seva filla Rosa. L'acte ha esdevingut un petit homenatge al polític català a qui ETA només va poder fer callar amb la força de les armes i no pas de la raó.
Si no s'omple el Teatre ens sembla que no ha vingut prou gent, però no som prou justos amb el judici, doncs hauríem de partir de la idea que cada vegada és més difícil treure les persones de casa i que si entréssim amb comparatives probablement arribaríem a la conclusió que el percentatge d'assistència és prou important.
Sigui com sigui, el públic d'avui era molt fidel als concertistes i a l'estil de música que interpreten, i estic convençut que s'ho han passat molt bé. Per la meva part, m'ha cridat l'atenció la "Suite Segarrenca" de Joan Lluís Moraleda, i m'ha entusiasmat la "Fantasia sobre temes hongaresos, Op. 35" de Franz i Karl Doppler, per a dues flautes travesseres i orquestra.
Joaquim Soms em comentava, abans de començar el concert, que guardava un molt bon record d'Ernest Lluch, a qui reconeixia com un gran amant de les sardanes i que per això va voler escriure-li una en el seu homenatge. També ens ha reptat a descobrir un secret al mig de la partitura, amb l'advertència que hi havia a qui no li agradaria. No ha estat difícil, Lluch era un socialista autèntic, i així l'ha definit Soms.
Una agradable vetllada a la vigília de la celebració d'una diada històrica, que ens va tancar les portes a la independència que encara enyorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada