Acabo d'assabentar-me de la mort del senador nord-americà Eduard Kennedy; una mort que no ens ha vingut de nou perquè coneixíem sobradament la malaltia terminal que patia. Parlar de la família Kennedy és, per a la gent de la meva generació, recordar tot un període de temps de vida política intensa, de defensa dels drets humans, d'enveja sana, si voleu, dels que patíem per una banda una dictadura pura i dura, però també la persecució de la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres llibertats.
L'assassinat del president John F. Kennedy va commocionar el món, però l'assassinat del seu germà, el senador Robert Kennedy, va col·locar la família Kennedy al centre de totes les tertúlies polítiques, però també socials. El drama dels Kennedy ha estat present molts anys després dels successos i d'alguna manera va marcar les persones que somiàvem amb la democràcia i les llibertats polítiques, però que ens trasbalsaven les morts dels Kennedy o de Martin Luther King.
Ted Kennedy era el successor polític dels seus germans assassinats i també un pou de sorpreses. Personalment em va semblar una persona que tenia molt difícil mantenir-se al nivell dels seus germans que, al marge del fet luctuós del seu assassinat, tenien un protagonisme polític important.
Problemes d'addicció i també familiars el varen desplaçar dels primers llocs de la societat política nord-americana, i per a molts va desaparèixer de la nostra memòria. Han passat els anys i en Ted ha estat notícia per la malaltia que ha acabat amb la seva vida.
Ha estat així realment? Ho ha estat per a persones que en un moment determinat vàrem desviar la nostra atenció per centrar-la a Europa, i en tot cas limitant-nos a seguir la vida dels successius presidents nord-americans, però no tant dels senadors.
Va ser en la lluita interna del partit demòcrata per determinar el candidat a presidir els Estats Units d'Amèrica, que vaig retrobar-me amb el senador Kennedy. El seu suport a Obama i les mostres de gratitud d'aquest al seu suport, però també al record de totes les lluites promogudes pel senador, m'han fet veure un altre Kennedy que probablement havia mal interpretat. La història s'encarregarà de seleccionar la informació que perdurarà en el temps.
L'assassinat del president John F. Kennedy va commocionar el món, però l'assassinat del seu germà, el senador Robert Kennedy, va col·locar la família Kennedy al centre de totes les tertúlies polítiques, però també socials. El drama dels Kennedy ha estat present molts anys després dels successos i d'alguna manera va marcar les persones que somiàvem amb la democràcia i les llibertats polítiques, però que ens trasbalsaven les morts dels Kennedy o de Martin Luther King.
Ted Kennedy era el successor polític dels seus germans assassinats i també un pou de sorpreses. Personalment em va semblar una persona que tenia molt difícil mantenir-se al nivell dels seus germans que, al marge del fet luctuós del seu assassinat, tenien un protagonisme polític important.
Problemes d'addicció i també familiars el varen desplaçar dels primers llocs de la societat política nord-americana, i per a molts va desaparèixer de la nostra memòria. Han passat els anys i en Ted ha estat notícia per la malaltia que ha acabat amb la seva vida.
Ha estat així realment? Ho ha estat per a persones que en un moment determinat vàrem desviar la nostra atenció per centrar-la a Europa, i en tot cas limitant-nos a seguir la vida dels successius presidents nord-americans, però no tant dels senadors.
Va ser en la lluita interna del partit demòcrata per determinar el candidat a presidir els Estats Units d'Amèrica, que vaig retrobar-me amb el senador Kennedy. El seu suport a Obama i les mostres de gratitud d'aquest al seu suport, però també al record de totes les lluites promogudes pel senador, m'han fet veure un altre Kennedy que probablement havia mal interpretat. La història s'encarregarà de seleccionar la informació que perdurarà en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada