Dia de dol al món del futbol

La mort ahir a Florència del capità de l’Espanyol, en Dani Jarque, ha commogut no tan sols el món del futbol, sinó que ha anat més enllà i se n’ha fet ressò arreu. La mort d’una persona jove sempre fa trontollar perquè d’alguna manera la sensació que tenim és que no toca, sinó que primer han de deixar-nos les persones grans.
Dani Jarke, segons ens han comentat, era una persona que es feia estimar i respectar, i per això el varen nomenar capità de l’equip. A més, es tracta d’una persona de la cantera, que no vol dir simplement que és al club des de petit, sinó que s’estimen el club al mateix temps que la seva professió. Sovint les grans estrelles, fitxades a base de talonari, no arriben a comprometre’s amb l’equip, més que en el treball d’un professional, però els falta aquell amor per l’entitat i en definitiva de tots els socis i simpatitzants.
Amb la mort de Jarke hi ha un component més que afegeix dramatisme al luctuós succés i és el fet que la seva companya estava embarassada de set mesos. La mort de Jarke és també el trencament d’una família jove que començava a fer els primers passos.
La mort sobtada d’una persona jove, sorprèn i commociona. El cas de Jarke m’ha recordat la mort sobtada d’un jugador del Barça, quan jo era molt jove. No recordo bé el nom, però era de raça morena i ho relaciono amb Andorra. Ara no puc anar al Google per trobar-ho perquè estic sense Internet. Segur que algú ho recordarà millor que jo mateix.
Des d’aquí el meu condol a la família del jugador, a tota l’entitat espanyolista i al món del futbol i l’esport en general.