Aquesta tarda hem assistit a la festa que tradicionalment s'organitza a l'Asil Torrent, gràcies a la participació de voluntaris de Calella i la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Una tarda acompanyant la gent gran.
Mentre ha durat la interpretació dels diferents actuants, tant musicals, de dansa o narratius, em fixava amb els nostres avis i no podia evitar d'entrar a la seva ment i imaginar el que estaven pensant. Em preguntava si gaudien de l'espectacle, si ho concebien com un entreteniment que ens inventàvem... pensava en la seva història, en la seva capacitat de valorar la qualitat dels intèrprets.
A vegades tractem les persones grans com si fossin criatures. De fet diem que ens tornem criatures, però en tot cas pot ser per la dependència, però no pel trajecte recorregut, per l'experiència assolida. És per això que no ens podem confondre, com tampoc podem tractar la canalla com si fossin tontos. Oi que ho sembla a vegades?
Les persones grans em mereixen molt respecte i puc entendre que hi hagi civilitzacions que els venerin. La nostra societat és molt dura respecte a la gent gran; com si ens fessin nosa o ens burléssim de les seves dificultats per adaptar-se als nous temps i per mantenir els cinc sentits tot i els anys acumulats.
Compartir espai i temps amb la gent gran ens sensibilitza i precisament la sensibilitat és el que acostuma a faltar a la nostra societat.
Mentre ha durat la interpretació dels diferents actuants, tant musicals, de dansa o narratius, em fixava amb els nostres avis i no podia evitar d'entrar a la seva ment i imaginar el que estaven pensant. Em preguntava si gaudien de l'espectacle, si ho concebien com un entreteniment que ens inventàvem... pensava en la seva història, en la seva capacitat de valorar la qualitat dels intèrprets.
A vegades tractem les persones grans com si fossin criatures. De fet diem que ens tornem criatures, però en tot cas pot ser per la dependència, però no pel trajecte recorregut, per l'experiència assolida. És per això que no ens podem confondre, com tampoc podem tractar la canalla com si fossin tontos. Oi que ho sembla a vegades?
Les persones grans em mereixen molt respecte i puc entendre que hi hagi civilitzacions que els venerin. La nostra societat és molt dura respecte a la gent gran; com si ens fessin nosa o ens burléssim de les seves dificultats per adaptar-se als nous temps i per mantenir els cinc sentits tot i els anys acumulats.
Compartir espai i temps amb la gent gran ens sensibilitza i precisament la sensibilitat és el que acostuma a faltar a la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada