Després d'escoltar el temps, per veure si plouria i ens fastiguejaria les obres de la façana, la televisió ha quedat oberta i han començat el programa APM que sempre que el miro em sorprèn, encara que surtin més o menys els mateixos temes i, fins i tot, els mateixos gags.
Em sorprèn els talls de televisions privades espanyoles en què s'opina sobre Catalunya. Les paraules i el to deixen entreveure un odi visceral contra els catalans. Diuen unes mentides que no et fan riure perquè ets conscient que molts espanyols s'ho creuen i, per tant, agafen una opinió de nosaltres totalment equivocada.
Sabeu què penso? penso que no hauria de ser permès; és a dir, hauria d'existir un codi deontològic que no permetés que s'enganyés de manera descarada i intencionada els telespectadors que no tenen l'oportunitat de contrastar aquelles afirmacions que els fan.
Avui han tret uns talls en què s'afirmava que a Catalunya ja no s'ensenyava l'espanyol. El pitjor de tot és que ho afirmen amb un to de compassió (ràbia total mal amagada) compadint els pobres catalans que no poden aprendre el castellà i que per això arribaran a grans amb una educació mermada, i no seran capaços de comunicar-se.
No us dic res de nou perquè tots haureu vist més o menys aquest programa i de ben segur que també us crida l'atenció, o us indigna, o us mereix menyspreu... segur que no us deixa indiferents.
Per cert, aquest vespre he vist la Teresa i l'Enric i m'ha fet il·lusió. Són aquelles persones amigues que et sap greu no poder veure més sovint, perquè te'ls estimes encara que no hagis compartit molts moments, però quan ho has fet t'ho has passat molt bé, perquè són estones riques en contingut, moments profunds i que en guardes memòria. Benvinguts a Arenys, benvinguts a la festa major. Glòria a Sant Zenon!
Em sorprèn els talls de televisions privades espanyoles en què s'opina sobre Catalunya. Les paraules i el to deixen entreveure un odi visceral contra els catalans. Diuen unes mentides que no et fan riure perquè ets conscient que molts espanyols s'ho creuen i, per tant, agafen una opinió de nosaltres totalment equivocada.
Sabeu què penso? penso que no hauria de ser permès; és a dir, hauria d'existir un codi deontològic que no permetés que s'enganyés de manera descarada i intencionada els telespectadors que no tenen l'oportunitat de contrastar aquelles afirmacions que els fan.
Avui han tret uns talls en què s'afirmava que a Catalunya ja no s'ensenyava l'espanyol. El pitjor de tot és que ho afirmen amb un to de compassió (ràbia total mal amagada) compadint els pobres catalans que no poden aprendre el castellà i que per això arribaran a grans amb una educació mermada, i no seran capaços de comunicar-se.
No us dic res de nou perquè tots haureu vist més o menys aquest programa i de ben segur que també us crida l'atenció, o us indigna, o us mereix menyspreu... segur que no us deixa indiferents.
Per cert, aquest vespre he vist la Teresa i l'Enric i m'ha fet il·lusió. Són aquelles persones amigues que et sap greu no poder veure més sovint, perquè te'ls estimes encara que no hagis compartit molts moments, però quan ho has fet t'ho has passat molt bé, perquè són estones riques en contingut, moments profunds i que en guardes memòria. Benvinguts a Arenys, benvinguts a la festa major. Glòria a Sant Zenon!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada