La moguda que hi ha aquests dies a Iran arran de les eleccions d'aquesta setmana, em fa pensar que alguna cosa ha canviat al país. Després del dubte sobre qui governaria a partir d'ara, amb la victòria proclamada inicialment pel líder de l'oposició, i més tard pel president actual, ens trobem en una situació nova al país, en què l'oposició es manifesta pels carrers reclamant l'anul·lació de les eleccions atès que entén que s'ha fet trampa, i els seguidors de l'actual president responen amb més marxes.
Les dificultats per controlar els processos electorals a països de tradició poc democràtica i amb un domini absolut de la situació per part de les persones que estan al govern, fan que els resultats sempre es posin en dubte, sobretot quan donen per guanyadors els partits al poder.
Es clar que a les darreres eleccions al Parlament europeu també han sorgit veus protestant per uns possibles fraus electorals en contra del partit Iniciativa Internacionalista, hereus segons el dos principals partits polítics espanyols, d'Herri Batasuna i l'entorn d'ETA.
En aquestes eleccions vaig assistir al recompte de vots d'una de les meses de la meva població i es fa evident que només es pot fer trampa si tothom hi està d'acord. Si un partit tem que li poden estafar vots el què ha de fer és participar en el recompte i fer el seguiment dels resultats totals des que es determinen a peu d'urna fins que són proclamats per la Junta Electoral.
En tractar-se d'eleccions europees, els partits polítics varen manifestar molt poc interès per controlar la jornada electoral i no gaire més a l'hora d'obertura de les urnes. Potser per això se'ls ha criticat que no busquin més excuses sobre la important abstenció ciutadana quan ells són els primers que es mostren freds i desinteressats.
Desconec el control que hi havia a Iran i les possibilitats que tenien els partits de l'oposició d'assegurar que el procés es desenvolupava correctament sense cap tipus de frau, però el que és cert és que una bona colla de joves han estat prou valents com per sortir al carrer a denunciar-ho, en un país que no és fàcil portar la contrària a qui mana, perquè tens totes les de perdre. Tant de bo que la societat iraniana evolucioni cap a una situació democràtica on es defensin els drets de tothom, una societat que, segons m'han comentat amics que hi han estat, té moltes coses per ensenyar i no té res a veure amb la imatge que els mitjans de comunicació occidental i polítics ens han volgut donar.
Les dificultats per controlar els processos electorals a països de tradició poc democràtica i amb un domini absolut de la situació per part de les persones que estan al govern, fan que els resultats sempre es posin en dubte, sobretot quan donen per guanyadors els partits al poder.
Es clar que a les darreres eleccions al Parlament europeu també han sorgit veus protestant per uns possibles fraus electorals en contra del partit Iniciativa Internacionalista, hereus segons el dos principals partits polítics espanyols, d'Herri Batasuna i l'entorn d'ETA.
En aquestes eleccions vaig assistir al recompte de vots d'una de les meses de la meva població i es fa evident que només es pot fer trampa si tothom hi està d'acord. Si un partit tem que li poden estafar vots el què ha de fer és participar en el recompte i fer el seguiment dels resultats totals des que es determinen a peu d'urna fins que són proclamats per la Junta Electoral.
En tractar-se d'eleccions europees, els partits polítics varen manifestar molt poc interès per controlar la jornada electoral i no gaire més a l'hora d'obertura de les urnes. Potser per això se'ls ha criticat que no busquin més excuses sobre la important abstenció ciutadana quan ells són els primers que es mostren freds i desinteressats.
Desconec el control que hi havia a Iran i les possibilitats que tenien els partits de l'oposició d'assegurar que el procés es desenvolupava correctament sense cap tipus de frau, però el que és cert és que una bona colla de joves han estat prou valents com per sortir al carrer a denunciar-ho, en un país que no és fàcil portar la contrària a qui mana, perquè tens totes les de perdre. Tant de bo que la societat iraniana evolucioni cap a una situació democràtica on es defensin els drets de tothom, una societat que, segons m'han comentat amics que hi han estat, té moltes coses per ensenyar i no té res a veure amb la imatge que els mitjans de comunicació occidental i polítics ens han volgut donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada