El mosquit tigre

Jo esperava les pluges i les baixades de temperatura que em semblava havien pronosticat per aquest cap de setmana, però de moment res de res. Tot i així tenim una tarda tranquil·la de repòs i de reflexió, que és el que toca. I com que és jornada de reflexió la seguiré com cal, sense fer política, encara que qualsevol cosa que diguis ja estàs fent-ne.
Des de l'eixida i ben assegut m'estic barallant amb un mosquit que, per l'hora que som, jo diria que es deu tractar d'un tigre, que són els que emprenyen de dia. Recordeu quan ens deien que a Sant Cugat (és el primer lloc que vaig sentir parlar-ne) hi havia uns mosquits tigre que feien unes picades tan doloroses? De mica en mica varen anar estenent-se, tot i que ens diuen que el seu recorregut màxim és d'uns 400 metres. Es clar que ja saben com fer-ho, entrant als cotxes i altres mitjans de transport i baixant a la següent parada.
A finals de maig ens deien que ja hi havia una vuitantena de municipis afectats pel mosquit tigre. A Arenys de Mar ja portem un parell d'estius combatent-los, sobretot a base de fulletons informatius per a la població perquè eviti mantenir espais propicis per al seu desenvolupament. De moment, però, a l'eixida de casa n'hi haurà un de menys, si és que es tractava d'un tigre, perquè l'he ben atrapat.
Per evitar que es propagui pel nostre municipi, cal que vigilem de no deixar recipients amb aigua estancada, on hi dipositen les larves, i si ho identifiquem a cases i balcons d'altres veïnts, és bo de fer-los saber, i si això passa a l'espai públic, cal fer una trucada a l'Ajuntament perquè actuï amb diligència i rapidesa. Si podem evitar que els nostres braços i cames esdevinguin un mapa, valdrà la pena. D'aquests mosquits no ens anem de fiar.