Diumenge el Parlament europeu. Hi creiem?

Segons llegeixo a la premsa, les enquestes donen com a resultat electoral una tendència a les opcions de dreta, amb un creixement dels partits més extremistes i euroescèptics, i això penso que no va bé, sobretot perquè no té massa sentit que posicions poc convençudes de la utilitat del Parlament europeu, estiguin assegudes als seus escons. Una mica seria com que el Partit Popular de Catalunya tingués la majoria parlamentària, quan ells amb una simple descentralització de funcionalitats en tenen prou.
Només cal escoltar les paraules i amb quina passió les pronuncia el màxim representant català pel Partit Popular a Europa, el senyor Vidal Quadras, que recorden aquelles proclames que podíem escoltar en les cintes del NODO, anys ha.
Si no creus en una cosa, el que has de fer és decantar-te'n i no pas procurar presidir-la. És clar que el més fàcil és seguir el fil i despotricar de mala manera. Llavors la feina dels que coneixem interioritats és comentar-les perquè ningú visqui enganyat.
Aquesta setmana recollia la revista de juny de l'ATR, revista municipal d'Arenys de Mar, però només he tingut temps de fullejar-la i llegir els escrits de l'oposició, a la zona que hi tenen reservada. Pots estar-hi d'acord, pensar que són oportunistes o no, però has d'acceptar que entra dins les regles del joc, i no passa res. El problema és quan algú veus que critica el fet de no desencallar-se temes i saps que no hi està aportant ni un gra de sorra. Com es pot ser tan cínic?
Cal ser coherent i defensar els teus posicionaments, amb sentit crític i receptius alhora. Ningú et pot obligar a canviar de pensament, encara que és encomiable qui té aquesta virtut d'autocrítica i capacitat per acceptar que vas errat. El que no es pot fer és enganyar la gent i fer creure que fas allò que no fas, i criticar els altres perquè no ho fan. Complicat? no, complex com la vida mateixa.