Malgrat avui toqui parlar de la final de la copa del rei, deixeu-me que faci un comentari sobre un moment del debat de l'estat de la nació, d'ahir la nit. Després d'escriure el post vaig fer 'zaping' i em vaig adonar que a Madrid encara estaven en ple debat. M'hi vaig quedar fins al final, en què vaig poder escoltar un fragment de la intervenció del president Zapatero, responent les intervencions dels representants d'ERC, IU i ICV; la rèplica d'aquests, i la darrera resposta del president, abans que es suspengués el Ple per anar a dormir i avui tornar-hi.
Volia comentar que em va sorprendre la intervenció del diputat Ridao, que vaig trobar molt directe, clarivident i contundent. Vaig pensar que el president s'havia d'empassar la saliva i només es va poder agafar en el comentari de Ridao declarant-se independentista. De fet, més d'una vegada he pensat que és amb les definicions que els nostres adversaris es valen per intentar desqualificar els nostres plantejaments. No vull dir que no ens puguem definir, però hem de ser conscients que això passa i que a vegades les formes amaguen els valors i, en aquest cas, els arguments per defensar un punt de vista.
Estic d'acord amb el president quan diu que ERC no es pot presentar com a representant de Catalunya, perquè està demostrat que no és el partit majoritari, però el president ha de saber que hi ha molts votants socialistes que no estan d'acord amb el tracte que rebem els catalans, i que els compromisos incomplerts han fet molt mal a persones que encara hi confiaven.
La breu intervenció del diputat Ridao (no vaig poder escoltar la primera) em va semblar brillant, encara que no en puguem treure massa profit.
Volia comentar que em va sorprendre la intervenció del diputat Ridao, que vaig trobar molt directe, clarivident i contundent. Vaig pensar que el president s'havia d'empassar la saliva i només es va poder agafar en el comentari de Ridao declarant-se independentista. De fet, més d'una vegada he pensat que és amb les definicions que els nostres adversaris es valen per intentar desqualificar els nostres plantejaments. No vull dir que no ens puguem definir, però hem de ser conscients que això passa i que a vegades les formes amaguen els valors i, en aquest cas, els arguments per defensar un punt de vista.
Estic d'acord amb el president quan diu que ERC no es pot presentar com a representant de Catalunya, perquè està demostrat que no és el partit majoritari, però el president ha de saber que hi ha molts votants socialistes que no estan d'acord amb el tracte que rebem els catalans, i que els compromisos incomplerts han fet molt mal a persones que encara hi confiaven.
La breu intervenció del diputat Ridao (no vaig poder escoltar la primera) em va semblar brillant, encara que no en puguem treure massa profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada