Renovar-se o morir!

És així i sempre ho serà i qui no ho vulgui veure tindrà totes les de perdre. Perquè la història, sobretot la més recent, ens ho ha repetit una i mil vegades. El més difícil de qualsevol projecte és mantenir la força del primer dia, la il·lusió, i combatre les dificultats i estar a dalt.
Però això no ha estat sempre així. A l'època dels nostres pares o avis, la vida tenia un moviment molt estable, lineal, sense gaires salts. Potser fins i tot quan nosaltres, els de la meva generació, érem joves, no experimentàvem gaires transformacions, ni les necessitàvem. És per això que abans els negocis passaven de pares a fills al llarg de diferents generacions, assimilant els petits canvis que absorbien de la pròpia societat, però sense que ningú es plantegés grans inversions.
Em vénen a la memòria imatges de les botigues del meu veïnat, que durant anys i anys no varen experimentar cap canvi. De fet no ens fixàvem tant en la imatge com en el servei que ens oferien. Tampoc hi havia tanta varietat de productes, sinó que aviat tenies decidit què et quedaves.
El temps ha accelerat el ritme dels esdeveniments i entre tots hem creat la necessitat del canvi, i un canvi continuat, perquè la imatge ha passat a jugar un paper important i les imatges tenen una vida molt breu.
Només la capacitat de renovar-nos permet que projectes de tota la vida puguin subsistir en el temps i adaptar-se a aquesta societat tan estressada i en moviment constant. Una renovació que no pot oblidar el passat, amb tots els seus components, però amb capacitat d'alliberar-se d'aquells elements que l'immobilitzen.
No ens faci por revisar tots els nostres plantejaments, que no vol dir renunciar als nostres objectius, sinó replantejar la manera d'aconseguir-los, modificant allò que no ha acabat d'anar bé i impulsant noves fórmules per assolir-los. Segur que l'empresa no és fàcil, però els resultats seran els volguts.