Sempre són els altres

Aquest l'Obama ho està revolucionant tot; hi ha gent que ja tremola perquè té por que mogui massa coses. No en té prou en tancar Guantánamo, fer-se amic de Chávez, acostar-se als germans Castro, que fins i tot ens pica l'ullet i col·loca la senyera al costat dels estats del món, al web del departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica.
Què diran els membres del Tribunal Constitucional? i el Defensor del Pueblo? o el senyor Rajoy i tot el Partit Popular, també el català? Pensaran que s'han tornat bojos, que no entenen res de res, i que se'ls ha d'explicar que som gent perillosa i que no poden confiar amb nosaltres.
De fet, ens diran que amb poca cosa som feliços, i per tant ens poden enredar fàcilment, i no estaran gens equivocats, i sinó repasseu la història... avancem poc a poc i els altres, amb menys història i aspiracions, ens passen al davant.
Aquesta necessitat que tenim perquè ens reconeguin com a estat, com a diferents d'Espanya, ens arriba a obsessionar, i oblidar-nos de treballar per ser més. Ara ens lamentem que hem perdut pes i ho culpem tot als altres. No dic que no sigui cert que ens han fet la vida impossible, però potser hem viscut a la lluna i cal que toquem de peus a terra i assumim la nostra part de culpa.