Dr. Jekyll and Mr. Hyde

A vegades m'aturo a pensar sobre com jugar a les dues bandes sense embolicar-te. No es tracta d'incompatibilitat, sinó de saber estar a un costat i l'altre i treure'n profit, no pas personal, sinó professional.
No és que hi pensi sempre, perquè potser acabaria malament, però d'alguna manera hi vas a parar, sobretot quan et trobes en moments de prendre decisions que tenen repercussió per a terceres persones, però que de fet t'hi podries trobar perfectament.
És diferent de qui porta més d'un barret a l'hora de tractar la mateixa gent, la qual cosa es fa molt difícil de compaginar, i n'hi ha força d'aquests, sovint sense cap voluntarietat, sinó que el barret canvia també quan canvia la gent. No és el mateix, però t'identifiques amb l'altre i al final et preguntes si és positiu i t'hi ajuda o tot el contrari.
Tinc força clara la resposta: tot el coneixement adquirit des d'una posició, t'ajuda enormement a l'hora de valorar situacions semblants des de l'altre costat. No és un desdoblament de la personalitat a l'estil Dr. Jekyll and Mr. Hyde, sinó més aviat es tracta de poder veure una realitat des dels dos vessants; poder veure el got mig ple i mig buit al mateix temps, i com a mínim t'ajuda a relativitzar les coses, i això a mi m'interessa.