No ho entenc. El president Montilla demana al Tribunal Constitucional que no juguin amb la convivència a Catalunya de més de 25 anys, acceptant els recursos presentats pel Partit Popular i el Defensor del Pueblo.
Perquè el president diu que posar en dubte el model lingüístic és posar en dubte la convivència a Catalunya avalada per pràcticament tothom, però no tothom està d'acord amb aquesta tesi, i no només la gent del Partit Popular o Ciudadanos, sinó que també hi trobaríem persones del Partit Socialista.
Demanar això al Tribunal Constitucional és posar en dubte la seva capacitat per dictaminar una sentència justa, sense influències ni condicionaments. Hem de rebutjar qualsevol idea que ens faci creure que els membres del Tribunal Constitucional tenen prejudicis i que estan en contra del català.
Malgrat tot... ens ho han posat massa difícil, i hem de fer un gran esforç per continuar creient amb la imparcialitat i independència del Poder Judicial. Costa de creure que els discursos i actitud de Vidal Quadras al Parlament Europeu siguin a fi de bé per Catalunya, sinó més aviat el contrari.
No anem bé, perquè estem confonent els papers, encara que sempre és d'agrair que no s'amagui el que es pensa i que afrontem els problemes donant la cara. Probablement si això fos una pràctica habitual entre els polítics, no hi hauria tanta desafecció, i la gent s'implicaria més. És clar que en aquestes circumstàncies, Rajoy i Aguirre ja no estarien al mateix partit, i no s'estaria especulant en un govern de PSOE i PP per arraconar els nacionalistes al País Basc.
Perquè el president diu que posar en dubte el model lingüístic és posar en dubte la convivència a Catalunya avalada per pràcticament tothom, però no tothom està d'acord amb aquesta tesi, i no només la gent del Partit Popular o Ciudadanos, sinó que també hi trobaríem persones del Partit Socialista.
Demanar això al Tribunal Constitucional és posar en dubte la seva capacitat per dictaminar una sentència justa, sense influències ni condicionaments. Hem de rebutjar qualsevol idea que ens faci creure que els membres del Tribunal Constitucional tenen prejudicis i que estan en contra del català.
Malgrat tot... ens ho han posat massa difícil, i hem de fer un gran esforç per continuar creient amb la imparcialitat i independència del Poder Judicial. Costa de creure que els discursos i actitud de Vidal Quadras al Parlament Europeu siguin a fi de bé per Catalunya, sinó més aviat el contrari.
No anem bé, perquè estem confonent els papers, encara que sempre és d'agrair que no s'amagui el que es pensa i que afrontem els problemes donant la cara. Probablement si això fos una pràctica habitual entre els polítics, no hi hauria tanta desafecció, i la gent s'implicaria més. És clar que en aquestes circumstàncies, Rajoy i Aguirre ja no estarien al mateix partit, i no s'estaria especulant en un govern de PSOE i PP per arraconar els nacionalistes al País Basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada