Les declaracions del president Montilla tenen per objectiu pressionar el Tribunal Constitucional i el govern de Madrid? El Tribunal Constitucional actuarà de manera diferent si l'amenacen amb un augment de la desafecció dels catalans? És aquesta la base en que es recolza una sentència judicial?
Després de tant temps de sentir parlar de finançament i d'Estatut, ja no sé si queda ningú que esperi la resolució per desafectar-se més o menys d'Espanya. En tot cas la desafecció vers la política ja és un fet, i a més in crescendo. Difícilment podem esperar bones notícies si ja sabem d'entrada que totes les decisions, ja sigui del Tribunal Constitucional, ja del Govern espanyol, seran a la baixa i, per això, amb arguments suficients com per estar-hi en contra.
El paper de Montilla no és fàcil, ja que el seu futur polític està en joc: una pressió més forta a Zapatero, el pot fer fora de qualsevol possibilitat de repetir de cap de llista del PSC, però si és massa permissiu, el pacte d'Entesa pot trencar-se. Aquest equilibri desgasta i el país en rep les conseqüències.
L'afició del president Zapatero per passar per la maroma, dificulta l'estratègia dels socis rebels. Conscient que el PNB era l'únic aliat a Madrid per tirar endavant el seu projecte de govern, amb la votació favorable dels pressupostos, ara li gira l'esquena i el provoca temptejant un pacte amb el seu gran adversari polític, el PP.
Hi haurà qui l'acusarà de frívol, d'altres d'inconscient, i a molts els costarà de creure i hi voldran veure objectius amagats. De fet hi ha molta gent que segueix tots els moviments, com una forma de diversió. A casa nostra, aquests dies també hi hagut qui ha encès tot un seguit de rumors, i el millor de tot és observar les reaccions de la gent. Hi ha qui s'hi posa molt nerviós, i no saps si és per mala consciència o per por de perdre el poder, quan de l'única cosa que es tracta és de servir la ciutadania, i fer-ho sense sectarismes ni capelletes.
Després de tant temps de sentir parlar de finançament i d'Estatut, ja no sé si queda ningú que esperi la resolució per desafectar-se més o menys d'Espanya. En tot cas la desafecció vers la política ja és un fet, i a més in crescendo. Difícilment podem esperar bones notícies si ja sabem d'entrada que totes les decisions, ja sigui del Tribunal Constitucional, ja del Govern espanyol, seran a la baixa i, per això, amb arguments suficients com per estar-hi en contra.
El paper de Montilla no és fàcil, ja que el seu futur polític està en joc: una pressió més forta a Zapatero, el pot fer fora de qualsevol possibilitat de repetir de cap de llista del PSC, però si és massa permissiu, el pacte d'Entesa pot trencar-se. Aquest equilibri desgasta i el país en rep les conseqüències.
L'afició del president Zapatero per passar per la maroma, dificulta l'estratègia dels socis rebels. Conscient que el PNB era l'únic aliat a Madrid per tirar endavant el seu projecte de govern, amb la votació favorable dels pressupostos, ara li gira l'esquena i el provoca temptejant un pacte amb el seu gran adversari polític, el PP.
Hi haurà qui l'acusarà de frívol, d'altres d'inconscient, i a molts els costarà de creure i hi voldran veure objectius amagats. De fet hi ha molta gent que segueix tots els moviments, com una forma de diversió. A casa nostra, aquests dies també hi hagut qui ha encès tot un seguit de rumors, i el millor de tot és observar les reaccions de la gent. Hi ha qui s'hi posa molt nerviós, i no saps si és per mala consciència o per por de perdre el poder, quan de l'única cosa que es tracta és de servir la ciutadania, i fer-ho sense sectarismes ni capelletes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada